Fa dies que en miro aquesta arrancada electoral, enquestes, declaracions de l’ordre: "jo no pactaré mai amb aquest", "tu pactares amb aquells altres", "tu faràs president aquell" propostes de cars a cares, catalanitats mal enteses, intents de fer-nos combregar amb rodes de molins, esquerres, dretes, equidistància...
I en pregunto si aquest tipus de eleccions son les que beneficien a un país i a la seva gent? si afavoreixen a una major credibilitat de la ciutadania vers la "classe" política? Si realment els polítics que tenim son defensor d’ideologies o només de sigles, del seu coral.
Jo crec que la dinàmica que es dibuixa no aportar cap símptoma de diferencia vers eleccions passades. Hi ha qui sembla entestat en enfortir la seva part més espanyola i continuar amb la critica dels 23 anys de Pujulisme seguin amb la seva destrucció del llegat Pujol estigui ben fet o mal fet, no importar, la qüestió es eliminar i criticar allò que pugui fer pudor a Pujol i CIU. I beneficiar els seus, a la seva gent i el poder que els ajuda.
Però també hi ha qui sembla encaminar la seva campanya en la teoria del caos que diuen que hem viscut aquest últims 3 anys i que els partits del tripartit portant banyes i cua punxeguda. Que vol recupera la mamella a tota maquina i a qualsevol preu.
Altres segueixen amb la dinàmica de ser els bons alumnes. Fins ara estudiaban a l’escola PSC on han estat tota aquest anys i ara s’esforcen per començar un nou curs a l’institut del PSOE.
Hi ha que intentar tornar el port de l’equidistància, desprès de la tempesta que ha suportat, part pels seus propis errors i per les ganes de fer enfonsar el vaixell que tenien la resta dels pescadors.
I per acabar hi ha qui segueix recollint bolets sense saber que aquest any no hi ha moixernons, a la seva pilota, lluny de la realitat...
En tot aquest panorama, com independentista i d’esquerres, en manca un referent creïble, un referent que il·lusioni, que faci recuperar la motivació a la ciutadania, un referent honest i compromès, que abandoni el confrontament destructiu i que representi una alternativa real els models actual de país.
S’ha de treballar en aquest camí, Amb una equidistància ben entesa, que representi una alternativa real, que el projecte independentista te un caràcter propi i que no te preu, que no és un passaport per ser més i desprès vendre fum. És un projecte compromès amb les persones i el país, que no defensa unes sigles concretes, si no que defensa una ideologia més enllà del partit polític. Ens manquen polítics que es creguin allò que diuen, que allò que diuen els hi sortí del cor i no del cap, que es moguin per impulsos, emocions, compromís, ideals i somnis. L’independentisme és projecte polític més global que va més ella d’una colla de lletres predisposades d’un manera que donant resultat a unes sigles de paraules boniques. Sobren polítics de cap, d’aquells que son calculadors, que només es mouen per les cadires, els beneficis propis i que fan de la militància d’un partit la defensa aferrissada d’unes sigles, som fanàtics, "friks" de la política moderna.
Cal retrobar el camí que esquerra independentista semblava haver començat ara fa 4 anys, enfilar la traça i mira endavant, mira de créixer i d’arribar a la gent des de la credibilitat i el compromís, perquè si existeix una alternativa, es l’alternativa del independentisme d’esquerres, la resta ja hem vist que proposen i fan pel país i la seva gent...
Amb aquest panorama, qui es menjarà els turons a palau de la Generalitat?
Ara per ara, per mi és tot un misteri...
I en pregunto si aquest tipus de eleccions son les que beneficien a un país i a la seva gent? si afavoreixen a una major credibilitat de la ciutadania vers la "classe" política? Si realment els polítics que tenim son defensor d’ideologies o només de sigles, del seu coral.
Jo crec que la dinàmica que es dibuixa no aportar cap símptoma de diferencia vers eleccions passades. Hi ha qui sembla entestat en enfortir la seva part més espanyola i continuar amb la critica dels 23 anys de Pujulisme seguin amb la seva destrucció del llegat Pujol estigui ben fet o mal fet, no importar, la qüestió es eliminar i criticar allò que pugui fer pudor a Pujol i CIU. I beneficiar els seus, a la seva gent i el poder que els ajuda.
Però també hi ha qui sembla encaminar la seva campanya en la teoria del caos que diuen que hem viscut aquest últims 3 anys i que els partits del tripartit portant banyes i cua punxeguda. Que vol recupera la mamella a tota maquina i a qualsevol preu.
Altres segueixen amb la dinàmica de ser els bons alumnes. Fins ara estudiaban a l’escola PSC on han estat tota aquest anys i ara s’esforcen per començar un nou curs a l’institut del PSOE.
Hi ha que intentar tornar el port de l’equidistància, desprès de la tempesta que ha suportat, part pels seus propis errors i per les ganes de fer enfonsar el vaixell que tenien la resta dels pescadors.
I per acabar hi ha qui segueix recollint bolets sense saber que aquest any no hi ha moixernons, a la seva pilota, lluny de la realitat...
En tot aquest panorama, com independentista i d’esquerres, en manca un referent creïble, un referent que il·lusioni, que faci recuperar la motivació a la ciutadania, un referent honest i compromès, que abandoni el confrontament destructiu i que representi una alternativa real els models actual de país.
S’ha de treballar en aquest camí, Amb una equidistància ben entesa, que representi una alternativa real, que el projecte independentista te un caràcter propi i que no te preu, que no és un passaport per ser més i desprès vendre fum. És un projecte compromès amb les persones i el país, que no defensa unes sigles concretes, si no que defensa una ideologia més enllà del partit polític. Ens manquen polítics que es creguin allò que diuen, que allò que diuen els hi sortí del cor i no del cap, que es moguin per impulsos, emocions, compromís, ideals i somnis. L’independentisme és projecte polític més global que va més ella d’una colla de lletres predisposades d’un manera que donant resultat a unes sigles de paraules boniques. Sobren polítics de cap, d’aquells que son calculadors, que només es mouen per les cadires, els beneficis propis i que fan de la militància d’un partit la defensa aferrissada d’unes sigles, som fanàtics, "friks" de la política moderna.
Cal retrobar el camí que esquerra independentista semblava haver començat ara fa 4 anys, enfilar la traça i mira endavant, mira de créixer i d’arribar a la gent des de la credibilitat i el compromís, perquè si existeix una alternativa, es l’alternativa del independentisme d’esquerres, la resta ja hem vist que proposen i fan pel país i la seva gent...
Amb aquest panorama, qui es menjarà els turons a palau de la Generalitat?
Ara per ara, per mi és tot un misteri...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada