dijous, de juliol 13, 2006

Campaments de Pioners

Aquest any, després de dos anys gairebé desvinculada de l'agrupament, he fet els campaments de setmana santa i els d'estiu. Aquests darrers, amb la unitat de Pioners: Joan i Anna, els caps, i Ariadna, Andrea, Laura, Laura, Dani, Oriol, Oriol, Marta i Manu.
El primer de tot és que el grup és molt especial per a mi. Alguns d'aquests "nens" (per dir alguna cosa, perquè alguns ja són majors d'edat i tot...) van ser els primers nens que vaig tenir al Cau, quan ells tenien uns 12 anyets. Aquest campament també era especial per a ells: l'any que ve faran campaments, també, però molts ja els faran ja com a caps.
Hi ha hagut de tot: fred i calor, muntanya i riu i llacs i núvols, vaques, tempestes, sol, camins, pujades i baixades. Hi ha hagut acidesa, dolçor, amargor, i també són molt salats. Crec que cada u dels 12 ha viscut els campaments a la seva manera. Alguns com el seu primer i alguns com el seu darrer. Alguns com un punt d'inflexió, alguns com un descans, alguns com un gran esforç. Alguns hi han fet plans, altres han canviat els plans que tenien.
Per mi ha sigut molt especial retrobar aquests companys, tan canviats i tan iguals que sempre... i molt nostàlgic.

A tots els Pioners, gràcies per aquests dies tan fantàstics i haver-me fet sentir com un més a la vostra unitat!
A l'Anna, gràcies per la paciència i la dolçor. Per fer les coses difícils semblar tan fàcils.
Al Joan, gràcies pel bon humor i per regalar-me estones amb els pioners fent tu la feina de compres. Gràcies per les estones series i les cachondes.
A l'Ari, gràcies per l'esforç de passar-t'ho bé. Tu ja saps què vull dir. Gràcies per la teva rebeldia.
Al Dani, gràcies per la llum i les imatges i la constància. Gràcies per haver vingut, malgrat tot.
Al Manu, gràcies per la innocència i el sentit crític. Gràcies per la voluntarietat i les ganes, ganes de no importava què.
A l'Oriol, gràcies per haver-te deixat conèixer, i per haver fet l'esforç de conèixer tu també.
A l'altre Oriol, què tal?, gràcies per escoltar i per l'interès, en les coses, en els altres, en tu mateix. Gràcies per la franquesa.
A l'Andrea, gràcies pel sentit pràctic i la mà esquerra en cohesionar el grup en els pitjors moments.
A la Laura, gràcies per l'energia, la vitalitat i les ganes de fer i desfer, però sobretot de fer. Gràcies per somriure sense parar, gràcies per fer el boig i engrescar, i parlar calmadament quan calia.
A l'altra Laura, gràcies per la paciència i l'esforç, per ser tendra quan calia i per haver sabut ajudar a qui li calia. Gràcies també per haver-te deixat conèixer.
I a la Marta, gràcies per l'interès en compartir, per l'esforç per entendre, per la feina de conèixer, per les ganes de participar, pel sentit de l'humor i la bona disposició infinita.

Tan de bo jo us hagi pogut donar a vosaltres en aquests campaments una mil·lèssima part del que n'he rebut.

2 comentaris:

  1. Eva.. com tho dis.. malgrat tot vaig nar.hi.. i ara, amb la distancia dels dies se k vaig fer molt be. Per molt dificils que hagin sigut akets campaments, mai els oblidare.

    Ha sigut tot un plaer tornar a tenirte de cap de nou.. ja the dit mil cops lo important que va ser per mi que tho fossis cap meu i em va fer molta ilusio retrobarme amb tu.

    Al post dones les gracies a tothom... ara te les dono jo a tu.. gracies Eva, gracies pels teus somriures, gracies per les abraçades tant necesitades, gracies per les paraules, per les teves reflexions, pels teus anims... gracies, mil i un cops, gracies!

    PD: Recorda que ens espera un 3000 alla dalt... l'ultima oportunitat de tornar a ser nens teus...(encara que com a minim jo sempre em sentire nen)
    PD2: Has estat a punt d'aconseguir mes duna llagrima

    ResponElimina
  2. Evaaa!!
    només despertar-me he entrat a mirar-te akest post k diuen k causa tantes llàgrimes..doncs tenen raó, la pell de gallina i tot..

    molt, molt maco..
    per part meva què dir-te? t'ho vaig dir i ho tornaré a repetir, per mi han estat MOLTMOLT especials aquests campaments, retrobar-nos amb tu ha estat molt molt bé i m'encanta kuan parles, quan animes, quan somrius, quan abraçes, la teva dolçor, la teva paciència, els teus consells molt savis..:)

    han estat uns bons campaments que no crec k oblidi.. els meus últims campaments com a "nena" k tal i com diu el Dani, sempre em sentiré "nena" jo també.

    "uoo, dotze persones a Toirigo,
    uooo, mil moments per recordar,
    uooo de la ment no se'ns esborra,
    uooo no ens podem creure que s'han acabat..
    que s'han acabat..
    uoo NOO NOOOO!!"

    em va encantar a l'anada poder anar amb tu al cotxe i poder parlar de tot el que vam parlar, espero k aquests no siguin els últims campaments en que ens retrobem, ja que espero que un altre any tornis a compartir moments amb nosaltres (de cap a cap :D).


    doncs això.. que un petó gegant xq te'l mereixes!!

    ResponElimina