Campaments de Pioners

Aquest any, després de dos anys gairebé desvinculada de l'agrupament, he fet els campaments de setmana santa i els d'estiu. Aquests darrers, amb la unitat de Pioners: Joan i Anna, els caps, i Ariadna, Andrea, Laura, Laura, Dani, Oriol, Oriol, Marta i Manu.
El primer de tot és que el grup és molt especial per a mi. Alguns d'aquests "nens" (per dir alguna cosa, perquè alguns ja són majors d'edat i tot...) van ser els primers nens que vaig tenir al Cau, quan ells tenien uns 12 anyets. Aquest campament també era especial per a ells: l'any que ve faran campaments, també, però molts ja els faran ja com a caps.
Hi ha hagut de tot: fred i calor, muntanya i riu i llacs i núvols, vaques, tempestes, sol, camins, pujades i baixades. Hi ha hagut acidesa, dolçor, amargor, i també són molt salats. Crec que cada u dels 12 ha viscut els campaments a la seva manera. Alguns com el seu primer i alguns com el seu darrer. Alguns com un punt d'inflexió, alguns com un descans, alguns com un gran esforç. Alguns hi han fet plans, altres han canviat els plans que tenien.
Per mi ha sigut molt especial retrobar aquests companys, tan canviats i tan iguals que sempre... i molt nostàlgic.

A tots els Pioners, gràcies per aquests dies tan fantàstics i haver-me fet sentir com un més a la vostra unitat!
A l'Anna, gràcies per la paciència i la dolçor. Per fer les coses difícils semblar tan fàcils.
Al Joan, gràcies pel bon humor i per regalar-me estones amb els pioners fent tu la feina de compres. Gràcies per les estones series i les cachondes.
A l'Ari, gràcies per l'esforç de passar-t'ho bé. Tu ja saps què vull dir. Gràcies per la teva rebeldia.
Al Dani, gràcies per la llum i les imatges i la constància. Gràcies per haver vingut, malgrat tot.
Al Manu, gràcies per la innocència i el sentit crític. Gràcies per la voluntarietat i les ganes, ganes de no importava què.
A l'Oriol, gràcies per haver-te deixat conèixer, i per haver fet l'esforç de conèixer tu també.
A l'altre Oriol, què tal?, gràcies per escoltar i per l'interès, en les coses, en els altres, en tu mateix. Gràcies per la franquesa.
A l'Andrea, gràcies pel sentit pràctic i la mà esquerra en cohesionar el grup en els pitjors moments.
A la Laura, gràcies per l'energia, la vitalitat i les ganes de fer i desfer, però sobretot de fer. Gràcies per somriure sense parar, gràcies per fer el boig i engrescar, i parlar calmadament quan calia.
A l'altra Laura, gràcies per la paciència i l'esforç, per ser tendra quan calia i per haver sabut ajudar a qui li calia. Gràcies també per haver-te deixat conèixer.
I a la Marta, gràcies per l'interès en compartir, per l'esforç per entendre, per la feina de conèixer, per les ganes de participar, pel sentit de l'humor i la bona disposició infinita.

Tan de bo jo us hagi pogut donar a vosaltres en aquests campaments una mil·lèssima part del que n'he rebut.