No era això, companys i companyes no era aixo...

Des d’ahir a la tarda que tinc una sensació estranya. No ens mereixem una espectacle com al viscut aquest dies al parlament de Catalunya.
Ara no buscaré culpables, crec que aquí tothom ha jugat el seu joc i cap partit s’ha parat a pensar que hi ha un país, una gent, uns sentiments i una colla de persones que lluita cada dia barri a barri per aconseguir algun dia poder ser una nació plena. Jo nomes demano compromís, coherència i dignitat per intentem construir un projecte de país real, lliure i just.

Aquest dies hem fet algun pas enrere i tot plegat no ajuda gens a construir la llibertat dels països Catalans i l’esquerra nacional que aquest país tan necessita.

Campaments a Gósol

Només estem a dijous, i ja tinc la motxilla feta. D'aquí a tres dies torna a començar aquesta aventura de cada campament. Com que ja m'ha passat l'edat d'estar a l'Agrupament, m'hi deixen tornar per campaments a conduir la furgoneta.

Què n'espero, d'aquests campaments? Espero que em serveixin de repòs (ehemmm), tot i que sé que campaments és un no parar... Espero que em serveixin per conèixer una mica més els pioners, encara que amb alguns ja ens coneixem. Espero que em serveixin per seguir respirant agrupament, encara que sé bastant que mai he deixat de respirar-ne. Espero que em serveixin per renovar el compromís, amb els companys, amb l'agrupament, amb mi. I potser, fins i tot, en puc esperar que el Pol m'ensenyi a fer un escorreplats tan chachi com aquest.

Habitacions...

Avui voltant per la blocesfera he trobat una gran reflexió del Titot (Ex-Brams) "ERC i les possibilitats empíriques d'encert" m'agrada molt la seva reflexió. no tant pel tema d'aquest últims dies, si no per la reflexió de fons que fa de les relacions entre l'esquerra independentista revolucionaria i esquerra.

Seguirem menjant les engrunes o començarem a demanar el pa sencer?

Ara CIU te la possibilitat de demostrar si realment vol anar mes enllà o bé es conforma amb el marc polític actual. Ara té una possibilitat de demostrar a la ciutadania si realment vol avançar cap a la llibertat nacional, si realment és un partit sobiranista. Poder nomes és un partit de sobirania de salo que ara ha radicalitzat el seu discurs i s'ha disfressat per recuperar la fuga de vots sobiranistes que van marxar cap a esquerra. Ho tenen sobre la taula hi ho tenen fàcil, només cal que decideixin si realment volen tirar endavant un procés d'alliberament nacional o no. Ara un referèndum seria difícil però molt millor que fa 10 anys, però els gestos son símptoma de voluntats, son símptomes del que representa cada projecte polític. A mi no em serveixen les excuses que estan donant els dirigents de CIU i veig que el sector sobiranista de CIU no té cap pes, aquí qui mana es el Sr. Duran, el primer en parlar aquest matí i deixar les coses clares: "res de res" Quan CIU està dient que no a la proposta de ERC està dient que son el mateix que el PSC ni més ni menys. Que no tenen un projecte polític més enllà de la subordinació a l'estat espanyol, poder que demana una mica més de cafè i alguna pasta més per acompanyar-lo. Però que el el fons defensa el mateix model de pais. I ara on son tots aquells "intel·lectuals" que criticaven esquerra pel seu silenci? i per les seves suposades renúncies? Ara tothom a córrer a desprestigiar la proposta que ahir va fer el Xavier Vendrell. Però ningú reflexiona per què CIU diu no a tirar endavant un procés d'autodeterminació ara que l'estat espanyol ens està demostrant dia a dia quin es el paper que ens tenen reservats en el seu reinat. Ara corrent a dir que no te credibilitat una proposta d'un partit que s'ha empassat la llei de dependència o la tercera hora. Però te credibilitat algú que s'ha venut el territori com ho fet CIU, que durant tant temps va fer possible un govern a Madrid del PP... Parlem a nivells diferents, nosaltres no estem per repartir noves cartes, estem per trencar la baralla i començar de nou, sols i amb companyia de tots els pobles del món. Però continuo esperant que tothom s'adoni que l'autodeterminació no passa per ni per un govern amb CIU o amb el PSC, sinó perquè cada dia el moviment independentista sigui més gran. Cap dels dos ens dura el pa sencer així només queda seguir caminant fins poder agafar-lo nosaltres solets.

Torna KOP!

Sols el poble salva el poble, amb aquest títol comença la mini gira d'aquest any de KOP! 3 concerts que almenys voldria anar a un. Desprès que el seu cantant Juanra, va ser detingut el 2001 i condemnat per aquesta farsa d'estat espanyol a 5 anys de presos per col·laboració amb banda armada. Kop tornar a trepitjar els escenaris. Un Grup de musica compromès, un grup de musica que cada cop ampliava mes les seves fronteres amb un missatge contundents i compromès amb les lluites socials i polítiques dels pobles de mon! Que cada cop el missatge arribi a més gent fa molt de mal a l'estat i a les seves estructures.

La Gallina Pelada, 2.317m

Fa un parell d'anys ens vam acostar cap aquest cim poc conegut perquè volíem veure el recorregut de la marató de Berga. Aquest cap de setmana hi hem tornat, i de nou, els paisatges del Berguedà ens han captivat.

A les 9.30 comencem a caminar, hem deixat el cotxe molt a prop del poble abandonat de Peguera, a la pista recentment asfaltada que va de Vallcebre a Rasos de Peguera (crec, perquè l'Esteve ens va fer un lio amb les pistes i les carreteres noves, de les que al final només vam saber que calia anar per la Font del Coix, tot i que al final no hi vam passar).

Som el Pere, el Màrius, l'Esteve i jo.


Enfilem el camí dels Bons Homes, que és un GR marcat amb la creu Occitana, perquè és el camí que van fer els Càtars en la seva fugida cap a Occitània.
El Roc Gran d'en Farrús. Veiem, amb l'assessorament geològic d'en Marius, com les colonitzacions de fongs o bacteris en funció de l'aigua disponible en cada part de la roca dóna unes tonalitats grises o taronges a la roca.
Ara, quan la pujada va per sota la roca per aquesta tartera sense treva, ja no veiem res...!
A mida que pugem, la vista és fantàstica. Al final treu el nas el Cadí, tot i que l'Esteve ens intenta enganyar, ÉS EL CADÍ.
Els tres intrèpids a la carena, amb el Pedraforca de fons.
La carena que va fer anar de corcoll el pobre Pere...I cim!!

Ja de baixada, però per una altra banda. Aquí es veu el refugi, tancat en aquestes dates, i molt poca neu. El cim arrodonit que es veu a la foto és del que venim, la Gallina Pelada, i el rocós al fons, el Pedraforca.
Un isard la mar de xafarder, que ens va acompanyar un tros, fins que va decidir arrencar a córrer i en deu segons era fora de la vista.
I ja al cotxe, no sé per què l'Esteve té aquesta mania de fer-me fotos quan m'estic posant els mitjons, o els peus de gat, o les botes... Fantàstica excursió, d'una mica més de sis hores, i recorregut circular. Una més al sac!

Paritat

Des de la tranquil·litat i consciència moral que ens dóna tenir un blog paritari, en el que més del 40% dels participants són dones, opino que aquest tema de la paritat és una noble causa abordada amb eines equivocades.

A mi em sembla que ni el "benvinguts i benvingudes siguin tots i totes els lectors i lectores", ni lleis que obliguin a posar algunes dones als consells d'administració d'empreses o les llistes electorals, com qui obliga a posar una saleta amb microones o cadires regulables en alçada aconseguiran incorporar la dona a la vida pública.

En canvi, em sembla que serien més útils accions com limitar els horaris de treball de manera que s'adaptin realment a la possibilitat de conciliar la vida laboral i familiar, facilitar que la maternitat no suposi haver de renunciar a una carrera professional ajustant els permisos de maternitat, promoure una estructura social de repartiment del treball que sigui realment igualitaria, treballar la coeducació a tots els nivells...

És més fàcil fer lleis i rentar-se'n les mans de la resta.

A Castelldefels, a les darreres eleccions municipals, hi havia tres dones que encapçalaven les llistes dels seus partits polítics. No tinc cap dubte que eren al capdavant perquè era qui més valia per fer aquesta feina. Però a partir d'aquesta llei es posarà en dubte. És aquesta dona l'alacaldable perquè és vàlida, o per complir la llei de la paritat?

Sí, cal que hi hagi molts canvis de mentalitat i que les dones accedeixin a la vida pública, als llocs de responsabilitat i a les sales on es prenen decisions. Però no per la porta del costat, com si no poguéssim equiparar-nos i ens haguessin de fer una entrada especial amb llocs reservats per suplir alguna cosa que sembla que no tenim. Pel que cal treballar no és perquè hi hagi el 40 o el 50% de dones en les llistes, sinó entre els militants. I això requereix un treball profund que sembla que no estem disposats a fer ara com ara.

El cop d'estat del PP.

Aquest dissabte els neofeixistes tornen a sortir al carrer. El PP està preparant el seu assalt al poder amb totes les armes que són al seu abast. Sense escrúpols i amb l'únic objectiu de tornar a ocupar els seients blaus del congres.
Estem assistint a un atac frontal on la dreta més rància i casposa s’uneix a la dreta més feixista, mentre a la dreta moderada no li queda més remei que secundar la via del insult, la mentida, la crispació i la confrontació.
L'espectacle dels neofeixistes del PP m'està deixant perplexe, cada dia em sorprenen més les seves actituds al senat, a la radio, el congres... i de tota la seva comparsa.
Però tampoc hi ha qui els planti cara, no hi ha que cridi amb dignitat NO PASSARAN! com van fer els nostres avis, com van fer milers de lluitadors antifranquistes.
Tornem a tenir un PSOE que no sap on anar, adormit i anestesiat, que no té un model d'estat, que no té un full de ruta a Euskadi... Cada dia el PP te més a prop la Moncloa!

El PSOE seguirà a remolc del PP fins que siguin desallotjats del poder?

Avui dissabte a les 17h contra la mentida i la manipulació Cacerolada!

El carnestoltes de l'Alguer

El cap de setmana passat vam visitar l'Alguer amb els veguers d'Escoltes Catalans. Si mireu les entrades de la setmana passada, hi trobareu el que vaig escriure'n a la tornada. Una de les coses que més em va agradar, com ja vaig dir, és la muralla i el port. Una de les coses que més em va sorprendre va ser la rua de Carnestoltes, si és que se li ha de dir rua...

La noia d'informació ens va explicar que a la tarda hi havia la rua de Carnestoltes, i d'entrada no ens va semblar que valgués la pena, què voleu que us digui, a mi les rues de carnestoltes no m'han agradat mai, i per això vam decidir no anar-hi. Sortosament, l'Alguer és tan petit que ens vam topar amb la rua sí o sí.

Es tractava de tot de comparses amb disfresses molt boniques, cada una representant diferents escenes rurals, de poble, de festa, de caça... La majoria duien esquellots enormes i pals amb els que feien soroll, i entremig també hi havia grups de músics amb acordions, flautes, ... tocant músiques tradicionals. Segons ens van dir, es tracta d'una tradició sarda.

Cabres...Velles gemegant...

Bèsties terribles amb custodiades per guardians cruels....
Una escena de caça amb so de corns i tot...
Un enterrament...I tota mena de bèsties.
Semblava un carnestoltes medieval, i francament, va valer molt la pena. Si visiteu Sardenya pels volts de carnaval, no deixeu d'investigar si hi ha una rua per la zona!

Traspàs de la RENFE, a Castelldefels ho tenim clar.

Castelldefels és també una de les ciutat que pateix la mala gestió de RENFE. Estem farts de ser ciutadans de segona o preferent per aquest estat espanyol!

Cal demana el traspàs JA! Traspàs amb els diners per poder fer les inversions que durant anys, tant el PP com el PSOE amb el silenci de CIU i PSC, no han fet.

Tot el meu suport a les JERC – Barcelona que han editat un vídeo de les tres accions simultànies que van tenir lloc el passat dimecres 21 de febrer a les estacions de Sants, Passeig de Gràcia i Sant Andreu comtal per tal de posar de manifest les greus mancances que ofereix el servei de rodalies, així com per demanar-ne el traspàs de forma immediata.

Els nostres blogs

La majoria de gent pensa que això dels blogs és una desviació pròpia de persones exhibicionistes... I a més n'hi ha alguns que estem tan immersos en la bloggosfera que no en tenim prou amb un, de blog, sinó que participem en altres, o en fem de nous...

Doncs en aquesta línia, i gràcies a la invitació dels amics Harry Reddish, Ottinger (com ho fas per posar la O barrada???) i el_situacionista, ara participo en un tercer blog, Diversidad diacrítica, que de fet és un fotoblog, és a dir, un blog en el que es faci realitat allò de que una imatge val més que mil paraules. Com que som 500 a posar fotos, doncs la barreja és com a mínim divertida. Així que apa, ja ho sabeu.

Poca feina, això és el que tenim...