Dissabte va ser una tarda llarga. Dinar amb els companys i companyes de la secció local, acabar de donar arguments i discutir algunes esmenes i cap a la conferència nacional del partit.
Molta gent, gent d'arreu dels PPCC amb l'objectiu de marcar el rumb d'ERC, tot i que el que queda clar que tots tenim un parada em comú, per alguns la d'arribada i per altres la de sortida.
Així que comença la ponència i el Joan Ridao exposa l'oficial, remarca molt la pluralitat de la ponència, que ha estat modificada acceptant prop de 450 esmenes. Remarca la necessitat de crear estat des del govern i de seguir aglutinant el major nombre de persones el voltat del missatge independentista, etc...
Després del Ridao comencen les esmenes, Reagrupament, Esquerra independentista, militants a títol individual, etc interna, amb alguna que altra mancances i alguns punts a millorar. Però tot un exercici de ... un exercici de democràcia i participació, que com deia en el post anterior em fa orgullós de pertànyer a un partit en que la meva veu es pot expressar lliurement i no a través de delegats, o representants. Un partit on els militants podem dir No a un Estatut o no renegociar el pacte d'entesa. Un força que també fa que la direcció no estigui allunyada de la militància i que la militància es senti molt seu el partit i les seves decisions.
Crec que la conferència ha servit per moltes coses, per mi la millor demostració es que hi ha una visió esbiaixada de la realitat d'ERC, una visió que neix dels poders que controlen els mitjans de comunicació i que és la que arriba a la majoria de la societat. Aquella que pinta ERC amb un baralla interna i d'un partit inestable, immadur, etc...
ERC es un partit viu i dinàmic en el qual hi ha moltes persones que comparteixen molts objectius i també que tenen molts camins per arribar-hi, però un partit que crea des de la discrepància i el diàleg uns punts d'encontre per construir el projecte comú per avançar cap a l'alliberament nacional i social.
Aquesta es la força històrica d'ERC, d'aquella ERC de Companys i Macià.
Sense unitat mai tindrem uns països catalans lliures. Està clar que jo em puc posicionar més cap allà o mes cap aquí de l'actual rumb, però crec que no cal caure al parany de seguir fragmentant el discurs independentista i cal avançar amb unitat d'acció per aconseguir alguna dia ser l'esquerra nacional majoritària.
Jo Vaig votar a favor d'algunes esmenes de Esquerra independentista però al final acceptant la majoria també vaig votar a favor de la ponència oficial, perque les esmenes recollides i acceptades milloraven el full de ruta i per un sentit de responsabilitat i compromís.
El procés viscut, ha fet pensar a la direcció i que ells prenguessin nota i esperem actuïn en conseqüència, cal seguir treballant per seguir sent un partit de trinxera, però al mateix temps seguir tenint unitats d'assalt enmig del combat diari construir des del front de les estructures d'estat per quan guanyem la primera batalla i tot això cal fer-ho retrobant el camí del compromís i de la coherència, donant valor a la paraula un altre cop.
Ara després d'aquests dies dedicats al partit cal seguir treballant des de Castelldefels per construir un societat més justa i lliure, per enfortir des del municipalisme el independentisme d'esquerres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada