Al discurs de l'escriptor Quim Monzó a la inauguració de fira del llibre de Frankfurt em va semblar esplèndid. Un discurs que semblava que parlava d'un país normal, d'un país que viu amb normalitat la seva realitat cultural. Avui moltes veus parla'n meravelles del discurs del Quim Monzó. Peró al mateix temps, hi ha algú que reflexioni sobre les seves paraules quan parlava dels discursos dels polítics? hi ha algú que comenci a plantejar-se abandonar els discursos bonics i buits de contingut? Que reflexioni sobre allò que diuen i deixa'n de dir? Sobre d'allò amb que es comprometen i prometen i després oblidant?Gracies Quim per les teves paraules que a mi m'han fet sentir-me per un dia amb un país normal. quan hi ha qui encara ens recordar amb els seus vídeos i comentaris temps del passat amb bloc i negre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada