Aquest cap de setmana es disputa la Nuria-Queralt. L'edició de l'any passat va ser la penúltima cursa de muntanya que he disputat. Va ser un dels grans reptes a nivell esportiu que he fet, 92 km en 17h. Així que aquests dies que llegia el fòrum de corredors.cat m'ha vingut l'enyor i la tristor, ja que encara no puc córrer per les muntanyes. Segueixo amb les molèsties que l'agost passat em va fer apartar-me de les curses, tot i que tenia al cap grans projectes, com intentar aquest agost l'UTMB...Ara seguexio anant de metge en metge, provant plantilles, la fisio cada dilluns, els exercicis d'estiraments i enfortiment de l'esquena... i encara no sabem del cert què tenim. Això sí, vaig pillant alguns kilets... Diuen que poder és una petita hèrnia, una contractura del piramidal que afecta el ciàtic, etc... Estic comprovant com la seguraetat social esta desbordada i com l'estat del benestar estar aguantat amb uns fils molt i molt prims... estic a l'espera d'una prova per la que m'han donat hora pel Novembre...
Això sí, tinc unes ganes boges de tornar a córrer, de tornar a fer l'isard per les muntanyes, perquè encara que costi de creue per alguns, es impressionat i màgic estar fent el cabra per turons, cims i valls. M'esperen encara els projectes que començava construir, perquè esta clar, com optimista que soc, que els projectes sols s'han aparcat i que em segueixen esperant, perquè encara no hem penjat les sabatilles!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada