Semblava que quedava una eternitat per preparar tot el que calia. I el dia ja és aquí, aquest vespre volo cap a Casablanca i d'allà cap a Dakar, on arribaré de matinada, adormida, despistada, cansada i molt emocionada. Probablement, també marejada (els avions em maregen). Segurament una mica espantada, perquè ja ho estic ara.
Sí, Elena, espero poder actualitzar, però no sé amb quina freqüència. Per si de cas, m'enduc molta memòria per a la càmera i dues llibretes.
Gràcies a tots els que m'heu escrit entre ahir i avui o m'heu trucat, perquè heu contribuït a posar-me una mica més nerviosa, però també em feu sentir molt afortunada de poder fer aquest viatge, i sobretot de tenir tantes paraules d'ànims i de bons desitjos. Sapigueu que així és tan més fàcil emprendre un viatge.
Ara tinc aquella tranquil·litat que associo als moments abans d'un examen: tens el que tens i saps el que saps, de manera que a disfrutar i fer-ho el millor que puguis!
De manera que a reveure.
Que passeu un bon estiu.
Veo que te llevas una "idea" sobre el agua en tu bolso. ;)
ResponEliminaBuen progreso.
Es la suerte de tener buenos amigos que vayan sembrando buenas ideas en mi camino. Gracias! ;)
ResponEliminaBon viatge doncs!
ResponEliminaEspero que puguis anar explicant-nos ara una cosa ara un altre, en temps real!
Has arribat a parlar amb la sílvia/anna?
Petons
No ens coneixem però crec qua la situació i la fi, s'ho val, desitjar-te molt bon viatge crec que poca gent es capaç de fer el que faràs tu, que valenta!!! Solidaritat és el que falta a aquest mon. Molts molts ànims!!
ResponEliminabon viatge!!!
ResponEliminaBon viatge per a l'Eva, i què el temps d'espera per l'Esteve sigui el més curt possible.
ResponEliminaEsteve, si vols venir a sopar algun dia només cal que ho diguis?
Molta sort a tots dos