Poder va ser el destí?

Poder va ser el destí? jo crec que no...
Doncs un cap de setmana on he desconnectat de tot allò que últimament tenia pel cap, amb un vells i grans amics i la companyia d'una colla de musics, amics del Raul, que m'han han fet passar un bon cap de setmana.
Tot va començar quan fa uns mesos, el Raul ens va enviar un correu electrònic per convidar-nos a passar el cap de setmana al "monte" i sense adonar-nos i mira que feia temps que no coincidim ens trobem els 4 "bichovoladores" al refugi d'Amitges amb els amics del Raul (Mireia, Eulàlia, Isaac, Miquel) l'Alba i la Irene.

Doncs un cap de setmana on he retrobat els meus amics i on he conegut d'altres, on he pujat a un parell de cims amb un desconeguts fins aquell moment, però que no ser pq sembla que els coneixia de fa temps.... On ens m'he posat els peus de gats per fer una parell de vies esportives i on ens hem banyat els estanys com la nostra mare ens va portar el mon, (espero que això no ho llegeixi cap responsable del parc ja que esta prohibit) on hem tornat a recordar les aventures de fa 12 anys en aquella vall quan m'enfilava amb companyia del Cèsar i el Raul a les agulles d'Amitges, on hem debatut si el destí esta escrit o no, hem intentat buscar el millor camí per canviar el món, a l'hora que també hem après escoltant, hem conegut xarrant de la vida, de la muntanya, l'escalda, la musica, etc... ens hem guanyat un sopar i he fet 175 fotos... que el vespres ordenaré i penjaré.
On m'he escapat per gaudit de la soledat de la muntanya a l'hora de retrobar-me be físicament per seguir somiant com deia el poeta, que tot és possible i que tot esta per fer, això si, sense que el nostre destí estigui escrit.

Així dons a seguir caminat!