dimecres, de febrer 11, 2009

Sortim el carrer...

Diumenge participava a la trobada que s'havia organitzat entre els antics membres dels agrupaments escoltes de Castelldefels, i la gent que ara esta intentant tira endavant un nou agrupament escolta a Castelldefels (A.E. Gripamonts) Va ser un bon dia per retrobar vells amics i compartir amb els "nous" escoltes idees e il·lusions, motivacions i com em passa sovint... per oferir-me a donar un cop de ma...

A casa, el vespre, pensava amb la importància que havia tingut per mi passar per l'agrupament i amb aquell gran lema del mític cartell d'EC que deia "L'acció és la nostre opció" i que per mi s'ha convertit en un tot una declaració de principis i de comportament davant la vida.
I sempre que faig aquest tipus de reflexions acabo posant sobre la balança el fet d'estar implicat a nivell social en mil histories, culturals, associatives, esportives, educatives,etc... i fet de fer política des d'un partit... i em pregunto sovint que quina és l'eina més valida per arribar a una transformació social i política? o si fent política des d'un despatx, ple d'un ajuntament, parlament, etc...  podem arribar a canviar i transformar la societat?

I tot seguit segueixo pensant i pensant.... per acabar on soc, que no cal triar i que cal seguir actuant, que no ens hem de deixar portar per les "maneres de fer política" que cada cop son més presents en la nostre societat, que he de seguir treballant des de tots els fronts, fins i tot quan hi ha qui pensa que ets aquí o allà per interesso polítics i personals. Que un camí es complementaria a l'altre i que la meva implicació política parteix de la base que cal actuar des de tots els fronts, per seguir obrint escletxes el sistema des de totes les talaies que pugem construir per poder arribar a enderrocar els mur del castell...
Perquè a voltes, sembla que aquells que ens impliquem en un partit hagem d'estar demanat perdo per fer-ho i que no pugem implicar-nos més enllà de una sigles... 

Però jo crec que em de ser una part més del tot i actuar, fent política per l'obertura de les institucions a la ciutadania, obertura entesa com a democratització de la presa de decisions, participació activa de la ciutadania en les decisions, millorar de la qualitat de vida, atacar les injustícies, plantar cara, etc... i com no, seguir treballant des del teixit associatiu, cultural, esportiu des d'un forma critica i constructiva i sobre tot, implicada més enllà de l'entorn més proper, amb un visió global de ciutat i de món...

Perquè com deia Joan Fuster: "Tota política que no fem serà feta contra nosaltres"

1 comentari:

  1. Saps el més divertit?

    Que si estiguéssis només implicat a la vessant associativa (educativa, cultural, la que fos) pensaries "ja n'hi ha prou amb això?".

    I la veritat és que amb l'actitud personal, ja n'hi hauria prou per canviar un munt de coses, i de fet ja canvien un munt de coses.

    Quina il·lusió el Grimpamons no? (grimpen monts o móns? ara tinc el dubte...). Ja he sentit que compten un fotimer de raiers i pioners, quins cracks!!!

    ResponElimina