Després dels últims dies del debat entorn a les accions a fer si el Tribunal Constitucional retalla l'Estatut, soc del pensament que ens equivocaríem si els independentistes sortíem en defensa d'un Estatut que segueix apostant per seguir dins del marc de l'Estat espanyol. Que representa una cadena més que frena al construcció nacional i social del nostre país.
Esta clar que cal defensar la dignitat del poble i el que la majoria d'ell va decidir a les urnes, com bons demòcrates que som, però no ens equivoquem i esperem la sentencia i la nostre resposta serà més contundent i digna davant de un TC que ens posi en dubte la legitimitat expressada a les urnes pel poble de Catalunya i que posi en dubte o declari inconstitucional el marc de relacions entre Catalunya i espanya que dibuixar l'actual estatut. No poc defensar una llei que vaig votar contra ella, tot i que la respecti i l'acati.
Si això passe, una sentencia desfavorable a l'actual Estatut, la nostre force com a poble, la raó de la force ens portar haver de donar un salt i plantar-nos. Que ja és hora d'esdevenir una nació plena i sobirana. L'estat espanyol i les seves institucions ens demostraran que l'única via que ens queda els Catalans i Catalanes és la independència ja que la via autonomista o de allò que ZP parlava "l'espanya federal" no és més que un mirall i un fracàs.. serà un bon moment per teixir complicitats des de tots els àmbits, polítics, socials, cívics, econòmics i avançar des de la unitat d'acció cap la construcció nacional.
Aixi que jo soc del pensament que guardem les forces per qual calguin, que aquells que van pactar i defensar aquest estatut moguin fitxa i demostrin si son el costat dels catalans i catalanes o son el costat de les seves sigles que si estan disposats a plantar-se i pujar-se el tren cap la Catalunya sobirania o apostant per les velles receptes del pactisme delregionalisme català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada