Aquest cop sembla que la flama revolucionaria no brilla tant com ho feia en les anterior visites i que la realitat, la dificultat d'avançar en un proces revolucionari socialista global, d'alliberament del capitalisme imperant, fa que poc a poc sigui una mica més pessimista, tot i aixo, no acaba de pedrer l'esperança que algun dia canviem tot això... i perquè creo que els joves tenim la clau del nostre futur.
Tampoc pot convencem o contagir-me aquest pessimisme, perquè crec que tot i les dificultats o fins i tot els timits avanços que es poden donar el nou continent, son una part important del combustible d'aquells que somiem i treballem per canviar el model establert, son un espurna d'esperança per seguir el combat diari, combatre dia a dia el capitalisme i que ens ajuda a seguir cerca'n camins que ens facin avançar en un mon més just i lliure... perquè en el fons, el que també busca el capital, es destruir aquells que treballem per fer possible la utopia...
Aquest dies son molt enriquidors, com la sortida que varem fer part de la família el monestir budista que hi ha a Palau novella. Aquest viatge , el meu oncle ve acompanyat per la meva tieta que és Monja i això va fer que la visita el monestir acompanyats de monjo budista, la monja i el Cura, fos un intercanvia de visions que demostra'n que hi ha més punts de connexió entre les religions que els que pensem i que poder si comencessin a seurà totes elles en la mateixa taula podríem trobar moltes solucions a molts dels problemes que ara viu el mon. Massa cops ens perdem en el noms i el símbols...
Dies d'aprenentatge, d'escoltar, de reconstruir el somni i de cercar respostes a la utopia que pot ser realitat, a la lluita, el compromís i a l'esforç del dia a dia...
Foto de família.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada