Així amb el sol de baixada, sortim de Monistrol pel camí de la Matagalls-Montserrat cap el monestir, una pujada que sense treva et porta a enllaçar amb el camí de l'aigua i amb les ultimes grans rampes et deixar el monestir. D'aqui agafem la pista cap a Sant Miquel i la seguim fins arribar a l'estació superior del funicular de Sant Joan, per resseguir tot el camí pel peu de les gorres i arribar el mirador a la vora del sentinella i el fusell. Una pujada que ens posa les piles i ens fa gaudir de Montserrat i les seves agulles... i des d'aquí el millor de tot, agafem una drecera cap el pla dels ocells i baixada de vertigen per les escales, com en els vells temps quan la fèiem amb les cordes a coll, arnes ficat amb tota la ferralla penjant (puder els incis del cuc de les curses de muntanya)... i des del monestir tornem el camí de pujada i cap el cotxe després de 2h de córrer, riure i suar la samarreta en la companyia de molt bons amics.
jo, el Cèsar i el Rubens, el mirador vora el sentinella-fusell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada