Sempre Garraf...

Avui a primera hora, a estira les cames pel Garraf, amb la companyia de la maquina de fotos i amb moltes ganes de aire i de perdrem en aquest petit refugi natural que sempre hi és. Unes muntanyes castigades, però que resisteixen, un paisatge sec i amb poc més colors que un gran ventall de tonalitats de verd i grisos, fet que ens recordar que som a l'estiu i que això es el Garraf, l'extensió de casa... Tot i això, la màquia que omple les valls i les muntanyes segueix sent un dels millors indrets per passejar, estira les cames un bon mati d'estiu. Escoltar tot el que passa el teu voltant. Posar a ordre a tot el que es belluga i escapar-se per uns instants...
Avui un silenci nomes trencat per la maquina de fer fotos i per algun ocell que no s'ha deixat fotografia.
i baixar amb el temps just per iniciar un diumenge de Castells, que per las dificultat de les dates em fet més un bon assaig amb camisa que una actuació, degut a la manca de camissa que ens em desplaçat a Corbera del Llobregat. Peró avui doble actuació, pilar de 4 a la cerimònia de la final dels Pirineus de handbol i després ja a el Barri de Can Pelat de Corbera del Llobregat 2Pd4, 4d5 net, 3d5a net, i dos id5d5.