diumenge, de gener 26, 2014

Pengem el groc...

Per explicar-me be:

Diumenge passat (19/01/2014) m'aixeco aviat, plou però agafo les sabatilles grogues i surto a córrer pel Montnegre, pels corriols, pistes i turons que des de fa ja un any son casa meva. Pujo fins el turó del Garbí i comença a plourà més intensament i durant tota la baixada no deixar ni un instant de caure aigua. Però era una bon dia per refrescar-me el cap. Al migdia actuava a Begues amb els Castellers de Castelldefels, la colla que em va ensenyar a fer castells d'infant i jove i que el 2007 en va donar l'oportunitat de tornar a recuperar la motivació, la passió castellera. La colla, que m'he ensenyat, on he après i on he fet de tot una mica. He pujat en gairebé totes les posicions dels castells i he dedicat bona part de les hores d'aquest últims anys. La diada a Begues va anar molt be, increïble, com les ultimes actuacions de la temporada passada i demostrant que els castells de set en arribat a Castelldefels per quedar-se. Així que tres pilars de quatre durant el cercavila, un pilar de quatre de benvinguda i un 3d7 en primera ronda (i única) que demostra el bon nivell de la colla que amb només dos assajos plantàvem el nostre castell limit de la temporada passada a Begues i per acabar la diada un 4d6 de germanor entre les dues colles on pujava de segon per últim cop (com dic sempre: ara per ara) de groc.

La impossibilitat de poder gestionar la distancia física que ara mateix em separa de Castelldefels, visquen a Calella, em fa prendre la decisió de fer un pas enredarà i no participar els assajos i només assistir a les sortides que poguí per ajudar amb les pinyes. Estar clar que el fet del naixement al costat de casa dels Castellers de l'Alt Maresme m'he ajudat a prendre aquesta decisió ja que no volia deixar de fer castells.

I diumenge de tornada a casa, després d'escalar a penya senyal, mil coses pel cap, mil moments i moltes persones. L'escalfor que em va donar la colla no te paraules, l'escalfor de la gent fa que tot sigui un pel més fàcil, perquè la decisió no ha estat fàcil i cada missatge de whassap o al facebook en posa “gallina de piel” i em fa estar un pel desbordat. L'escalfor d'aquells que un dia van entre per la porta del local fa anys, sense fer soroll i que ara son pilars importants de la colla i que junts, amb més o menys encert, hem superat una etapa llarga que iniciàvem el 2008 amb la recuperació de la colla i que amb molt l'esforç i compromís de tots i totes l'hem portat fins aquí. Estar clar que la colla te reptes importants, com el de créixer en camises, però penjo la camisa activament amb el convenciment de deixar la colla en el millor moment d'aquest últims anys amb una gran projecció de futur i amb un grup de persones al seu capdavant que son imparables. Cal seguir obrin-se el poble, fer difusió, ser pesats amb amics i amigues perquè vinguin a la colla, donar-ho tot allà on més falta faci, valorar la feina de tothom, donar pit, alçar les mans i els colzes, pujar finets i pel mig, pressionar a l'últim cordo i no deixar que el baix baixi cap mil·límetre...

I sou molt grans, les persones, amics i amigues que seguiren sent amics i amigues i que en els moments difícils en estat allà i que sense adonar-vos m'he donat molt més del que ara dieu que els he donat jo. Vosaltres sous els imprescindibles!

Uffff que voleu que us digui, però és difícil escriure tot el que la colla m'he donat.... Mil moments a la memòria, que ens en fet saltar llàgrimes i alegries. I que m'heu ajudat molt personalment, a voltes no valorem prou tot el que els castells ens donen, a més a més dels pisos que anem alçant. Però a la memòria em ve aquells pilars de 4 solitaris que fèiem el 2007 (11 de setembre) on patíem de valent per descarregar-los, la primera actuació a casa l'agost del 2008 on no podíem descarregar cap castell però tenim la il·lusió i el convenciment que ho faríem aviat. El setembre 2008 a les Roquetes on recuperàvem els castells de sis, descarregant un 4d6. Aquell 2008 ens va portar un 2d6 i el pilar de 5 que més m'ha fet vibra... i des d'aquell dia lluita, lluita i lluita, treball, treball i moltes hores de castells, fora i dins dels assajos que ens van portar etapes molt complicades on va faltar poc per llaçar la tovallola, però que gràcies a la persistència i a la voluntat de tothom que va decidir no deixar de remar, donar pit i que no va abandonar i va saber superar les adversitats, vàrem superar i van portar dies que mai oblidaré. El 2d6 el 2011, fer una actuació amb tres castells descarregat, el 4d7 de 2012 (amb la afegit de fer de segon amb la meva germana Eli de de baix) recuperar el 5d6 i retrobar-nos amb el pilar de 5. Fer els primers castells de sis nets els assajos de dimarts i divendres, trobar la combinació perfecte pel 3d7 i batallar amb un 4d7 que es resistia i plantar dos castells de set a casa! I com no, somiar de terç amb un 2d7, que segur que tard o d’hora arribara de color groc!

Estar clar que no és cap adéu per sempre! que no deixo de fer Castells i que m'he aparto en el millor moment, quan aneu molt i molt amunt i que els vostres èxits els seguiré considerant meus i intentaré ser amb la camisa groga i la faixa a totes les pinyes possibles de la colla! i de veritat tinc la sensació que us deixo en les millors mans, amb la motivació i els coneixement per anar molt amunt! amb una tècnica que ha demostrat sobradament el seu compromís i empenta i les seves ganes de sumar. I amb una colla que après que només si anem junts podrem anar amunt. Ara ja no teniu cap excusa, ja sou una colla normal, no us poseu límits i endavant!

Ens veiem a les places, ens veiem aviat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada