Finançament d'estiu

Està clar que no és el que voldria, que dins d'aquest ball de xifres, números, milions amunt i avall sóc incapaç de donar una resposta afirmativa o negativa sobre el finançament. I parteixo de la base que d'economia, la domèstica i ja anem justets. I també que el meu únic finançament, el marc econòmic de Catalunya, el més just amb els catalans i catalanes seria aquell que estigués dins del marc d'una Catalunya independent. I dins del procés d'alliberament nacional i social, som on som, som amb un Estatuet retallat on va desaparèixer el concert econòmic i es van reduir molt les ambicions econòmiques d'aquell estatut aprovat pel Parlament el 30 de setembre... Així que poder que comencem a buscar els culpables allà on son...

Lluny dels números, i de la hipocresia que s'utilitza des de certs partits espanyols i autonomistes, no podem deixar de banda que tot aquest procés de negociació ha deixat sobre la taula, un cop apartades les carpetes de les xifres, que avui més que mai hi ha un conflicte obert entre l'estat espanyol i Catalunya. Que seguim sent un peça sense encaixar dins del seu model d'estat. I tot plegat crec que fa avançar i crec que ERC segueix encertant en la línia estratègica en el camí cap a la independència... perquè no es tracta de donar un cop sobre la taula, sinó que un dia arribem a ser una majoria els que saltem d'aquest vaixell que ens porta a la deriva i que es diu Espanya. Tot i que a voltes crec que l'errem amb la gestualitat i que m'agradaria poder córrer molt més i d'una forma més clara... Peró segueixo confinant i creient que el vehicle més potent per arribar al pont de sortida de la construcció d'un estat propi és ERC.