dimarts, de juliol 14, 2009

Taga2040, punt i seguit

Diumenge em tornava a aixecar a casa del Xori i l'olga a Sant Joan de les Abadesses, quarts de set i amb la companyia del Cèsar, el Rubens i l'Irene. Anem a buscar els dorsals i tornem cap a casa. El Xori, l'Olga i l'Irenen pujant cap uns dels controls de la cursa i nosaltres a fer temps fins l'hora de sortida...

Doncs tornem a estar aquí, a Sant Joan per començar la X cursa del taga2040 Evo, per mi la 4 edició. Va se la primera cursa de muntanya que vaig córrer i ara tanca un cicle i obre una nova etapa, desprès de tots aquest temps difícils.
Així, amb molt bones sensacions, il·lusió i alegria em plantejo un cursa per baixar de les 3h l'ultim cop que la vaig córrer vaig fer 3:11 i era en un gran punta d'estat de forma avanç de la lesió. així que amb motivació pels núvols i amb l'alegria de compartir cursa amb dos dels meus millors amics, El Cèsar i el Rubens. Sortida rapida, com un coet, primers 5 kilòmetres be, em sento una mica lent i em falta espurna de velocitat tot i arribar a la collada de can camps amb un temps similar els altres anys 37 minuts. Aquí decideixo no deixar de córrer per la pista fins la gran pujada del puig estela i ho aconsegueixo... em sento be, sembla mentida, però amb pujada em sento millor que en pla. Molts participants en el grup que vaig, tanta gent fa que la pujada sigui en filera sense gaire espai per avançar i com que em sento be, en els últims 200m de desnivell fisn el cim, faig un volta més el cargol de potencia, sembla que respon, motivació pels núvols... En 1:26h arribo el Puig estela i d'aquí baixada, amb algun que altre desnivell negatiu i baixada fins la portella on aquí arriba la pujada del Taga que no es fa dura. Avui no faig cap mirada enrere per mira qui va darrera, vaig molt relaxat mentalment i amb 2h i pocs segons soc dalt del cim del Taga, aigua i més aigua i cap a baix i el gira la creu veig que el Rubens també va molt be amb poc de 2 minuts de mi i la gran sorpresa és trobar el Cèsar el principi de la pujada el tió molt motivat. Ara arribar el patiment, la pujada a la coma de l'orri es fa dura, tot i anar a bon ritma ara em sento molt i molt pesat i no em permet pujar el mateix ritma que les anterior pujades, es fa una mica llarga, però un cop dalt amb tot el peix venut ja nomes queda anar a tope per poder baixar les de 3h. Passo pel control del Xori, l'Olga i l'Irenen amb 2:25:00 amb les cames molt tocades de l'esforç i amb 7km per endavant... ànims, fotos i cap a baixa... el segon tram de la baixada gaudint molt... però poc a poc veig que vaig uns 10 minuts per sobre del temps que volia marcar... els últims 5 km es fa una mica durs i vaig controlant el temps però veig que no puc anar més ràpid tot i anar avançant gent... així ara l'objectiu es baixar de les 3:11:11h de l'ultima edició que vaig córrer i el final deixant la pell arribo a meta amb un crono de 3:07:06... Uns pocs minuts desprès el Rubens amb 3:11:45 entra a meta, el tió esta fet una bestia!! amb poques curses a la muntanya esta fen molt bones marques i el proper cop el tió passa traient els adhesius a tothom. Desprès l'altre maquina, el Cèsar arriba amb un 3:38:38h a la seva segona cursa i la seva primera de muntanya, d'alta muntanya, el tió te fusta i jo crec que és com els "Braun" de F1 que ja esta preparant el cotxe per la temporada vinent i ara va de tapat! Felicitats companys ara també tot això de les curses és encara millor si ho poc compartir amb vosaltres! (les seves cròniques el blog del Bichovoladores) i tampoc seria el mateix sense la companyia i l'acolliment de lOlga i el Xori, Gràcies companys, Gràcies amics!

I jo molt content, amb un regust amarg, però molt satisfet, motivat i amb pocs segons desprès de creuar la meta, entre tall de meló i meló el meu cap ja començar a pensar com millorar, com seguir avançant i fer aquell petit salt per avançar, tinc la sensació que he recuperat el temps perdut... i torno a ser en el punt de camí que fa prop de dos anys em trobava... així que a reprendre el camí i ja no hi ha cap excusa!

Ara un mes i mig d'entrenaments per muntanya, preparació, gaudir del temps i ens trobem al setembre a la Burriac atac!

L'Olga i l'Irene buscant els corredors i corredores...

...i nosaltres en algun punt d'aquesta pujada el puig estela.

Jo a la baixada de la coma de l'orri.

Jo apunt de caure a la baixada de la coma de l'orri.

Rubens a la baixada de la coma de l'orri.

Cèsar el mateix tram.

Vídeos d'aquest tram de baixada.
Esteve
Rubens
Cèsar

3 comentaris:

  1. Tio, Publica-ho a Bichovoladores! Mostruo!

    ResponElimina
  2. Ei Esteve avuí m'he adonat que ja no ets al Facebook, t'has donat de baixa?? Vaia jo que em distreia amb els teus comentaris!!!
    Per cert veig que estàs a tope de forma física ja!!! Kin krak!!! Enhorabona!!! Les fotos precioses!!

    ResponElimina