una finestra de bon temps: Tancant carpetes (II)

dijous, de juliol 30, 2009

Tancant carpetes (II)

Tornar a sonar el despertador, son quarts de vuit, avui cap un cim que va ser dels primers que vaig intentar. Quan era Pioner de l'A.E Joan Ballester varem fer un campament d'estiu a cavall entre la Vall d'Aran i el macís de l'aneto-Maladeta. Com a preparació per pujar a l'Aneto, varem fer dos cims, el Pic de Paderna i també volíem fer el pic de l'Alba, però l'inexperiència ens va fer pujar la tuca blanca de Paderna, això si, nomes varem arribar el Nico i jo aquest cim.

Així que uns quants anys desprès... tornava a intentar el Pic de l'Alba i aquest cop des de l'aparcament des banys de Benasc. Un recorregut curt però amb prop de 1500m de desnivell positiu. Agafo el camí del GR i en poc més de 200m, el trencall cap a l'Alba. Un camí que puja sense treva pel costat d'un barranc. Ràpidament agafa alçada fins el turonet de l'Alba un petit descans i a seguir amunt i amunt.

Un camí que ressegueix uns bonics racons i on, aquest cop si, puc fotografia moltes Marmotes, fins i tot sembla que alguna volguí posar per mi... segueixo el camí marcat amb punts blaus i les corresponents fites, camí marcat tot i que no trobo ningú, això si, tinc una parella de francesos que em trepitjant els talons...
Arribo amb poc temps el forat de l'alba, un indret on l'aigua de l'ibon de l'Alba desapareix entre la roca i torna a sortir 500m més avall a la font de l'Alba, curiós fenomen, un embut natural. Des de l'ibon el camí és poc marcat, tot i que amb atenció es pot anar seguint les fites i algun que altre punt blau, això si, sense descans, puja i puja per prats inclinats i després per un gran pala de roques. El GPS em donar que no vaig pel camí del mapa alpina, tot i que el camí que faig segueix les marques.. (seria un bon treball, treballar recorrent els camins i marcar-los desprès els mapes... ofertes???)
I avui sembla que tinc prou sort i la meva sorpresa es trobar-me prop de la carenar, a uns 2800m de alçada una parella de perdius blanques. Mai havia vist cap d'aquest ocell que estan en situació delicada a les nostres muntanyes, tant de prop. Ràpidament intento canviar de l'objectiu i fer-li moltes fotos, però diguem que no soc en el millor lloc... en mig de un grimpada amb un bon estimball... així que les fotos no son de molt bona qualitat, però no podia deixar de penjar-les.
Ja en les rampes finals, nomes queda fer els últims passo de cresta fàcil fins el cim i arribar dalt de tot per contemplar un mar de núvols que hi ha a la vessant nord dels Pirineus, menjar alguna cosa, dir alguna que altra onomatopeia amb els francesos i cap a baixa pel mateix lloc de pujada...

Tarde de càmping, piscina, llibre i escriure amb una visita a Benasc per comprar unes coca-coles per acompanyar el sopar de pasta!!

Ruta en Wikiloc i Google Earth