Sembla mentida, quantes sensacions retrobades diumenge. Feia temps que a l'arriba casa no tenia tantes ganes de tornar a trobar-me amb la roca, de tornar a agafar els llibres de ressenyes i deixar-los a la tauleta del llit o adormir-me mirant
dibuixets de parets... Doncs si, diumenge un dia entre molts bons amics i fent allò que en certa manera es va arreplegar, que es acaronar la roca...
Així que després del dissabte fent la cabra pel "monte" Diumenge ens despertem a Vilallonga de ter i cap a la vall de ribes a escalar. Descobrir un sector on mai havíem escalat i que descobríem gracies a la guia d'escalada de Ripollès.
Així que cap el poble de Baell i em pocs minuts ja a les parets. Les Canaleres, un sector de calcari a pur estil dels
Picos d'Europa... així el
Rubens obra un V i sembla que el dia acompanya i faig a vista un 6a i V+ i tot i pujar un 6b em tinc que aturar en un parell de assegurances... però queda pendent per la propera visita!
Ara amb moltes ganes de roca!! i de tornar a ser un guerrer entre granit, calcari, rampes, desploms, fissures i diedres....
Rubens el V i jo el 6a.
Rubens el V i jo el 6a i es pot comprovar el perquè del nom del sector.
6a fet!
Raül el 6a.
Raul el 6a amb les vistes al coll de jou del
Taga i Sant Amand.
Sector de les Canaleres
Inici del V+.
Irene assegurant.
V+.
equilibris entre canaleres... V+
Rubens assegurant a la
Mirella el V
Rubens.
Rubens el 6a.
Entre canaleres.
Sostret del 6b
Sostret del 6b
Cap a casa...
i ja ho deien els
lax'n'busto: "Mai és negre el cel del nord"
camins i bosc...
natura en estat pur.
Maduixes.
Un altre tipus d'escaladora.
Irene,
Raul, Cèsar,
Rubens,
Mirella, Esteve.
P.D: Avui no he pogut fer una tria més petites de fotos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada