Tot i que sempre, son millors els instants amb la maquina de fotos a les mans que els resultats, estar allà quiet durant els 15 o 30 segons d'exposició, amb el soroll de les onades ja et fa transportar-te i desconnectar i de la mateixa manera que busco amb aquest blog transmetre els moments i pensaments també ho intento fer amb les fotografies, però suposo que haure d'esperar a que aprenguin una mica més... Però estar allà contemplant les casetes i com la gent fa vida i tu allà imaginant com sortira la foto, son moments per guardar en els pixels de les nostres retina, tot i que ara amb les digitals aquesta espera es fa curta, però també te el seu encant. Com ara que ja faig servir els format RAW per fer fotos i cal dedicar temps a posar-te a revelar les fotos, com ho faries mes o menys antigament, però amb el Photoshop...
Així que un bon vespre enquadrant, disparant i com sempre pensant... i amb moltes ganes de muntanya que ja la trobo a faltar i espero aviat poder-me escapar...





Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada