Sona el despertador, avui no em costa aixecar-me, agafo la màquina de fer fotos i baixo al carrer amb certa alegria, amb certa felicitat i emoció. Agafo la furgo i cap a BCN a buscar al Pablo i un parell d'amics seus, pujarem a Arenys de Munt.
A l'arribada a Arenys, aparquem a l'entrada i fem part de la carretera caminant, com molta altra gent, són quarts d'onze i Arenys ja està ple.
Senyeres, estelades i pancartes reben els visitants, que avui hem vingut a acompanyar els ciutadans i ciutadanes d'Arenys en un dia tant important per tot un poble. Entrem a la Riera, el carrer principal d'Arenys, i tothom va amunt i avall amb les estelades al coll, senyeres, el carret dels nens o de la mà del xicot/a, els nens juguen amb la sorra de la Riera i els avis comenten la diada, molta gent. Això sí, tots i totes amb un somriure i una felicitat que es reflecteix a les cares i que ens fa somiar que avui ens hem aixecat en un país normal, en un país on poder exercir el dret fonamental de tot poble, decidir el seu futur, es porta a terme.
Arribem a l'alçada on es fa la consulta i ens sorprèn una cua llarga i llarga de vilatans i vilatanes que fan cua pacientment per exercir el seu vot, joves, grans i vells... Fan molta enveja!!! Avui tenent el dret a introduir en una urna el seu desig de llibertat, tothom té el dret de fer-ho, tan aquells que vulguin dir "NO" com aquells que vulguin dir "SÍ"... i el millor de tot és que ni les seves lleis, si les manifestacions contràries a la democràcia, ni la pressió dels partits contraris a la consulta (PSC-PSOE,C'S,PP,Falange,...), ni el seus jutges, ningú no ha pogut aturar el dret d'un poble a decidir! i la millor resposta han estat els milers de paperetes blanques dipositades en urnes transparents.
Gent, vinguda de tots els racons dels Països Catalans, gent vinguda d'arreu del principat per tastar els aires de llibertat que avui corren pels carrers d'Arenys. Dalt de tot de la riera, música, balls, festa i alegria d'un poble que celebra pacíficament poder decidir. A l'hora de dinar, llargues taules compartides, plenes de gent, d'Arenys, de la comarca, del principat, les illes, la franja, el País Valencià i la Catalunya nord...
Un dia on Arenys ha estat la capital de la democràcia, la capital de la llibertat, on la gent ha sortit al carrer per demostrar que l'única arma que tenim els catalans i catalanes és la paraula, és i serà el compromís, és la lluita pacífica i constructiva i l'únic que desitgem és que alguna dia sigui tot un poble el que es pugui pronunciar si vol ser un un país dins del món!
Avui arenys, també ha estat un exemple d'unitat, d'unitat de tots i totes els que desitgem construir un país lliure, lluny de sigles i les enquistades baralles polítiques, lluny de recels i batalles que destrueixen més que ajuden a fer camí i on l'independentisme sempre està abocat. Un exemple que cal tenir en la ment per avançar, per sumar i poder seguir treballant.
I avui, sobretot, marxava d'Arenys amb el somriure al meu rostre, amb una alegria i felicitat que feia temps que no vivia, amb la sensació que som més a prop del que ens pensem i que anem pel bon camí, amb il·lusió renovada i amb molta esperança. Guardaré a la retina pel molt temps les sensacions d'avui, les instantànies viscudes, fins el dia que escriuré les sensacions del primer dia en que trepitjara el carrer un país lliure dins del mon! perquè avui m'he despertat d'un somni i sembla que poc a poc es fa realitat!
Sempre ens acabem trobant en els llocs més interessants,
ResponEliminasalut!