Feia mesos que no escalava, tot i les meves visites a pastura a la muntanya de Montserrat, feia molt de temps que no escalava alguna de les seves parets. Peró avui amb el millor company de cordara que he tingut, el Raül, em anat a fer la via que varem obrir a Montserrat fa uns quants anys... la sebastia-patiño a la Magdalena inferior de Gorros.
Jo tenia ganes de retrobar-me amb la roca, amb la via llarga i tornar a tenir aquelles sensació d'estar en mig del no res, en mig de un gran paret de roques... També necessitava agafar aire i enfilar-me damunt d'una agulla i posar ordre dins meu. Jo a diferencia de les roques soc un sac de sentiments que massa cops no puc separar i faig de la barrege, com si fos un conglomerat de roques de Montserrat, la meva recepte per seguir caminant. Poder tot i que massa cops (i últimament més) em jugui males passades, em fa ser com soc i poder per això segueixo pensant que aquelles roques tenen molt més que el grapat de components químics que les forma'n...
i poder, tot i que la realitat sigui tussada, i a voltes el camí cansat... no tinc cap altre manera de ser i d'actuar... però a voltes un voldria ser una de les roques, agulles, que contemplant el nostre petit país des del allà el mig... però tot i voler ser en algun moment un agulla montserratina, soc conscient que segur que dia a dia somiaria que podria caminar i anar a visitar les roques del voltant i fins i tot estimar i compartir el viatge amb aquella bonica muntanya que esta tant aprop i a voltes tant lluny i segur que quan es fes fosc damunt el meu cim, seguiria somiant que puc aixecar-me i abraça-la, el mateix temps que fem l'amor amb el cel com a sostre de la nostre habitació...
Avui, poc de ressenya d'escalada (tot be, i el Raül segueix acabant els llargs que em baixo... però fem cim!) i una mica més d'esteve...
De camí a la Magdalena inf, amb Sant benet el fons.
Sant Benet, amb la momienta, la momia, la trompa de l'elefant, la prenyada, el gat...
Primer Llarg de la Sebastià-Patiño.
Ultims metre amb el Monestir el fons de tot...
Cim de la Magdalena inferior.
Companys de la magdalena inferior, gorro frigi, magdalena superior i ullal de la magdalena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada