Espurnes que no cremen, carrers de foc...

Dissabte 26, correfoc a Barcelona, una cita que poc anys falta el meu calendari. El més gran correfoc que es fa. Amb molta gent, molts diables, dracs i besties que recórrer un dels principals carrers de la ciutat.
Baixo de la moto, mocador de l'agrupament el cap, el coll, camissa de coto d'aquelles que fa anys que no faig servir, nomes pels correfocs o Patum, barret de Patum i amb la maquina de fotos a les mans... i sense adonar-me soc em mig de les espurnes, dimonis, besties sorgides de l'infern. Un mon imaginari que alguns buròcrates i polítics des d'Europa i l'estat espanyol volen prohibir, però no podran, no aturaran la cultura tradicions, la cultura popular. Un poble que balla, riu, córrer, es crema i que a voltes purific més d'una anima...
Cansat torno cap a casa, amb la companyia de la lluna que tornar a creixa i em recordar la tossuda realitat de la distancia entre els somnis i la realitat. Espero i desitjo que tot i la distancia, haguí gaudit del foc, les espurnes i l'escalfor des del seu privilegiat balco... i que ho visqui com si estiguéssim saltant agafats de la ma sota la pluja de les espurnes i en mig d'un poble en moviment que s'estima, respecte i gaudeix de la seves tradicions...

+ Fotos Àlbum