El camí puja resseguint el riu i travessant les últimes plaques de neu que queden. El segon dia d’activitat i el desnivell es nota i el nostre ritme no és tant viu. Arribem a les coves xxx, que també és el desviament del refugi, quan el sol escalfa i ja ens trobem les primeres persones que baixen del refugi. Pugem pel costat del torrent que ve de la glacera i cap amunt fins a la primera llengua de neu. La neu ja està força transformada per la calor.
Ens posem els Grampons i seguim pujant fins arribar al plató superior on la glacera és plana i només queden uns 200m de desnivell. En aquest punt decidim tornar, jo no em trobo del tot bé, és un pel tard i el sol “apreta” fort. Com avui no tinc el dia convenço a la Marta per fer mitja volta i tornar cap a l’aparcament. Això si, des d’on som veiem l’últim tram que ens queda fins al cim. Està clar que en el proper viatge no s’escaparà el cim del Vignemale.
Mont Perdut |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada