Balaïtus 3144m per la Gran diagonal -Pirineus'12 (IV)- 19/07/2012

Dijous 19 entrem a la Península per la part del Pirineu d’Osca. Parem a l’alçada de Sallent de Gàllego per decidir què fem. Truquem al refugi del Mont Perdut i del Posets i ens trobem que no hi ha places. Així que truquem al refugi de Respomuso per anar a pujar el Balaïtus.
Com que és migdia, decidim dinar i pujar per la tarda cap al Refugi. Fem un passeig per Sallent de Gàllego on hi ha el festival del sud del Pirineu. Dinem a l’aparcament del final de l'embassament on hi ha un “Asador”, fem la motxilla i cap al refugi. Pugem seguint el GR-11, l'inici del camí és per un fageda que ressegueix el curs del riu. Puja poc a poc per l’ombra, passant per diversos salts d’aigua. A l’hora de que va guanyant alçada, anem abandonant l’ombra de la fageda i el paisatge es torna més alpí. Resseguim el curs del riu que baixa de l'embassament de Respomuso i el camí es fa més dur pel sol i ser primera hora de la tarda. Arribem a l’embassament i al refugi. Refugi modern i amb un bona ubicació.
Aquí tenim la sorpresa que el fet de només tenir la targeta federativa de la FECC no tenim dret al descompte de refugi. Des de que va sorgir la oportunitat de tramitar-ho per la federació catalana jo vaig decidir fer-ho, com acte de reafirmació de la meva nacionalitat, com acte de reivindicar el meu petit país. Però com sempre, en aquest país, a voltes fem coses de cara a la galeria, i aquesta constant lluita sempre ens comporta un esforç i ens impedeix que sigui un moviment global i majoritari, és el peatge dels excursionistes catalans. Em pregunto quina utilitat té, si no puc anar pel món, per les muntanyes, com un excursionista més, d’un país, d’una federació més i normal. Si no podem tenir els mateixos drets que la resta de federats, no és cap pas endavant. Si la meva federació aposta decididament per això, si qualsevol federat d’altres països té els dret a descomptes en els refugis del meu país i gestionats per la FECC s'hauria de treballar perquè els federats Catalans i Catalanes tinguem la mateixa reciprocitat, si no, plantem-nos i que el mateix que vaig haver de fer jo, ho fes la resta d'excursionistes de federacions amb les que no tenim reciprocitat. Massa cops estarem fent gestos simbòlics que no aporten res al camí. Valentia i plantar-se, construir contrapoder de veritat sense por des de tots els fronts.
 Tornem a la muntanya. Arribats al refugi, vespre de llegir, dibuixar, pintar, descansar, sopar, fotos del cap vespre i cap al llit.