dilluns, de novembre 21, 2005

Anar en moto


Suposo que els que em coneixen ja sabeu que m'encanta anar en moto... tot i que darrerament no ho faig gaire, perquè l'Esteve encara no s'ha tret el carnet... (ja va sent hora...!)
Doncs això de les motos, a part de veure-ho sempre a casa, em ve per culpa de dues persones molt especials, l'Anchel i l'Alberto, però sobretot per l'Alberto, ja que fa uns anys (sis, tio!!) es va quedar la moto vella del meu pare i jo em vaig quedar la seva, una Yamaha 250 que va disfrutar ell, després jo hi vaig aprendre a conduir, i després encara el meu germà Pau hi va fer més de 50 000km. Encara camina i té un encant... eh, Alberto!!
Total, que l'Alberto s'ha comprat una moto nova, i (li agraeixo moltíssim) ha volgut compartir l'experiència amb mi.
Dissabte a la tarda vam anar d'excursió amb la moto nova. Vam sortir de Castelldefels per una carretereta que puja cap al Garraf: per Penya Ginesta, i més amunt, cap al Palau Novella, i direcció Begues, vam anar fins a Vilafranca.
La carretera que vam descobrir anava pel fons d'una petita vall del Garraf, verda i tancada, la carretera a penes hi cap un sol cotxe... i no ens hi vam trobar absolutament ningú!
Suposo que això de les motos a molts els sona molt freak, però és una sensació increïble el vent fred, l'olor de muntanya, la posta de sol i veure passar el paisatge i les corbes, i compartir-ho amb un amic molt especial és una sensació increïble...! Després es va fer de nit, i a més ens acompanyaven els estels, però aquesta part ja va ser una mica menys bucòlica perquè feia un fred que pelava... ens vam aturar en un bar a la 340 a prendre un cacaolat calent perquè si no no sé si arribavem... jeje...
Sense adonar-nos-en ens vam passar tres hores i mitja dalt de la moto... vaig arribar amb un mal d'esquena!! però no me'n vaig adonar fins que vaig baixar de la moto!

7 comentaris:

  1. Això de les motos no és gens freak i encara menys les sensacions que descrius...... encara que m'agrada més sentir-les caminant per corriols enmig de boscos profunds o per dalt de cingles envoltat de núvols......

    I si no recordo malament, la Yamaha 250 també té un significat molt especial per mi, va ser la primera vegada que vaig pujar a un d'aquests aparells diabòlics que corren tant.... :). Sort que tenia confiança cega en la conductora...... :)

    ResponElimina
  2. Viam finestra, ja n'hi ha prou...

    No em pots anar convencent amb discursos sobre la sostenibilitat i altres histories i despres fer apologia d'aquestes maquines de consum innecessari, soroll innecesaari i altres pertorbacions ambientals innecessaries... i a mes disfressar-ho amb sensacions bucoliques... VA-HOME-VA...

    ResponElimina
  3. Convèncer?
    Discursos?
    No sé de què em parla, Mr Trepat.

    ResponElimina
  4. No problem. No tens perque viure de manera consistent amb els teus ideals. Jo tampoc ho faig.

    Ale, a fer bruuuum bruuuuum que a l'atmosfera ja no li ve de la Yamaha de l'Eva...

    ResponElimina
  5. Yamaha per la qual vas pagar un preu assequible perquè hi havia uns xinesos treballant 15 hores al dia per menys del que gasta la moto en un quilòmetre... d'acord, les dades no són contrastades, però no dec anar desencaminat!

    ResponElimina
  6. La Yamaha la fabriquen uns japonesos que cobren uns sous millors que els europeus (encara que el sistema de vida sigui diferent). És més probable que el cotxe (qualsevol) estigui fabricat a Corea o Xina (al menys una part dels seus components). O es que aqui ningú va en cotxe per ser sostenible?

    I avisa la propera vegada, Eva!

    ResponElimina
  7. Sort que ha vingut el papa a defensar-me...
    Eeeeeh! Quan el Pau tingui temps a veure si fem una sortideta.
    Encara que les dos Japos no tenen res a pelar amb la BMW...

    ResponElimina