dimecres, de novembre 09, 2005

Revolta global (II)


El fracàs de França, aquest dies som davant d’un fet que esta inquietant els poder polítics - econòmics d’arreu d’Europa. El terrabastall que es viu a França es un reflexa de fracàs d’un multitud de factors. Per mi el més important és la demostració que les polítiques socials han fracassat i que l’establiment d’un estat de benestar es un somni.
Un model de país que aposta per establir un únic model de societat que no reconeix la diversitat cultural i religiosa de les persones que conviuen, unit a la precarietat laboral a la que son sotmesos molts d’aquest mateixos ciutadans de classe baixa o mitja, porta a que qualsevol petit incendi pot ser l’actiu d’un gran foc que s’alimenta del caldo de cultiu que amb els anys s’han anat sembrant a molts barris. I el que jo tinc clar és que quan es sembra la miseria es recull la ràbia, ràbia que es transforma en violència com a eina de demostració de resistència com a única eina de fàcil de demostració de la seva existència.
Es incomprensible que un sector tant majoritari de ciutadans de segona i tercera generació no es sentint acollits, es sentin com ciutadans de segona.
Els poders polítics i econòmics hauria de reflexionar si aquest camí beneficia el seu sistema, ja que poc a poc la ràbia que esclata a molts indrets pot al final dinamitar el poder i les societats que s’han anat construir sobren la precarieta i la misèria de molts. Avui es França però demà podria esclatar a qualsevol indret de nostre país no es creiem que estem tant lluny...

2 comentaris:

  1. Entre altres coses, cal repensar en la postura dels "nacionalismes". Abans de res hauriem de sentir-nos "ciutadans del món". Aquest és el primer pas per no ser excloents.

    ResponElimina
  2. I recollint el que diu el Dani: que és el que hem de fer per sentir-nos ciutadans del món?

    Potser la resposta (per qui no se'n senti) és recuperar la consciència d'espècie, o dit d'una altra manera, recòneixer que no estem sols al món, que l'individualisme atroç al que ens sotmet la societat occidental no és el model que volem.

    Deixeu-me que escrigui un fragment d'un llibre que duu a aquesta reflexió:

    "Més tard m’he adonat que és l’existència d’èsers diferents el que ha fet recular la consciència del 'jo' i del 'tu'. L’home ha anat oblidant progressivament el seu 'jo' en la lluita per la vida amb altri i, abocat a la força al món infinit, ha esdevingut només un gra de sorra" (Gao Xingjian a "La muntanya de l'ànima)

    ResponElimina