Miranda dels Ecos, per la canal dels Micos

(Xavi, et sona?)
Ahir amb el Màrius i l'Esteve ens vam abrigar ben bé i vam anar cap a Montserrat, on sempre trobes una bona excursió i un bon desnivell per canals frondoses i humides.
Sortint de Can Jorba, resseguim la pista que surt a mà esquerra fins que trobem l'entrada d'un camí amb marques vermelles. El camí puja força fins assolir un llom i llavors baixa cap a la canal del Tres en Ralla. Seguim aquesta riera cap avall fins trobar l'entrada del Torrent del Migdia. A mi m'encanta aquest torrent, és ample, frondós, caòtic, i la pujada és moderada :-P Arribem per aquesta canal gairebé fins al Coll del Migdia, on trobem el trencall per anar a Sant Jeroni o bé cap a Ecos: aquesta és la nostra opció. Aquí sí que agafem ja la canal dels Micos: puja directa i sense treva amunt amunt. Cal enfilar-se entre les arrels d'un arbre al mig de la canal, i anar gairebé tota l'estona agafant-se d'arbre en arbre, suposo que per això en diuen dels micos... Tot el camí ens acompanya un cel gris i un fort vent, per sort, com que gairebé tota l'excursió és a l'interior de les canals, el vent només el sentim com belluga els arbres. Quan arribem al final de la canal el vent ja no sóna treva, de manera que al cim un parell de fotos i avall.
Baixem pel mateix lloc, en un collet on hi ha un petit replà ens mengem el fuet i el formatge amb el pà amb tomàquet i amb la panxa plena i les mans gelades ens tornem a despenjar entre els troncs i les arrels dels arbres per arribar finalment altre cop a la canal del Migdia. En comptes de baixar-la tota, a la meitat ens desviem per baixar per un corriol molt vertical que baixa molt més directe a Can Jorba. Quarts de quatre ja som al cotxe, i cap a Sant Boi on la Pili ens ha preparat un dinar...!!!
Hem arrencat al Màrius la "promesa" que es farà un blog, de manera que esperem impacients!!!