Avui he dinat amb un amic que tenia moltes ganes de veure (espero que no se m'enfadi quan llegeixi això...). Gràcies a la Natàlia, perquè em va recomanar un lloc xulu per dinar, però sobretot gràcies al Jaume per la bona estona, per compartir opinions i bons moments, per ser accessible i divertit, per la llaaaaarga passejada pel “jardí” del campus i aturar-nos per gaudir de la llum preciosa del sol rasant, escoltar el vent i els ànecs (i demés espècies aquàtiques) entre avió i avió (és el que té Castelldefels...), i gràcies per l'amistat.
Hi ha algunes estones en que els cotxes passen i els avions volen, i tu ets allà parat, pensant, dimonis, quina sort que tinc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada