dimarts, de febrer 14, 2006

Aleluya

El text que poso a continuació el va escriure el catedràtic de Teologia jubilat Gonzalo Gironés a la publicació Aleluya, que edita l'arquebisbat de València:
"Se quejaba una mujer en un periódico de la agresión que sufre la mitad de los humanos, o sea las mujeres, por parte de la otra mitad. Prueba de ello son las 63 mujeres muertas a manos de sus parejas en España en el año 2005. Sin negar que ello sea verdad, conviene hacer dos precisiones. Primera: nadie ha confesado qué hicieron las víctimas, que más de una vez provocan con su lengua. (El varón, generalmente, no pierde los estribos por dominio, sino por debilidad: no aguanta más y reacciona descargando su fuerza que aplasta a la provocadora). Queda además una 2ª observación: ¿No han tenido en cuenta que hubo en España, durante el mismo periodo, 85.000 abortos reconocidos? Por cada mujer muerta a manos de un hombre hubo 1.350 niños asesinados por voluntad de sus madres. Es peor"
Només és per tocar el voraviu que ho poso aquí, ja que el tema de la llibertat d'expressió està de moda darrerament, i perquè la Clara gairebé m'ho ha demanat ;-)
En fi, només comentar que davant les queixes presentades per aquest article, l'Arquebisbat diu que bueno, que aquesta revista tampoc és el butlletí oficial, i que en tot cas, el que vol dir l'autor és que el que realment és un drama és la xifra d'avortaments...
Per si algú vol llegir la notícia: a El País.

12 comentaris:

  1. impresionant... pero algu encara els pots creura!! i si aixo fos dit per un bisbe català i pulicat a l'avui no ser que hagues passat...
    apa canya tambe a l'esglesia!

    ResponElimina
  2. La meva indignació és màxima no només per les bestieses que diu aquest senyor, que li respecto per la "susodicha" llibertat d'expressió, sinó perquè a les dones maltractades només els hi falta que els hi donin peu a sentir-se culpables per acabar de complicar el drama en el que viuen.
    És a dir, el problema no és que aquest senyor escrigui el que escriu, sinó que algú arribi a creure-se'l. I que aquest algú sigui una dona maltractada o, potser encara pitjor, un maltractador.

    ResponElimina
  3. Vale, Sr. Advocat, però... pel seu diable, dues pixades de test en 8 línies nostámal, no...?
    Evidentment tot té matisos, però crec que el to de l'article no és precisament de matisar certes opinions com fas tu...
    M'alegro que t'agradi aquest blog. Gràcies pels teus comentaris.

    ResponElimina
  4. A mi tambe m'agrada aquest blog, pero el meu es millor.

    Buenu, amb la meva auto-promesa de mirar sempre la part positiva dels comentaris de la gent, crec que el missatge de fons d'aquest bon home no es erroni. Es pot considerar mentalment sana una societat en la qual hi ha un abortament per cada 6 embarassos? A mi em sembla un numero bestial.

    ResponElimina
  5. Raül M'alegro que t'agradi aquest blog. Gràcies pels teus comentaris.
    pel tema en questió. estic amb el xavi amb el tema de que aquesta societat no esta prou sana i un indicador es el tema dels abortaments. El que no tinc clar es que es considera abortament a l'hora de fer aquestes estadistiques.
    la canya a l'esglesia... era més una forma de parlar, que animar a fotre canya a l'esglesia, pero el que esta clar es que cada un el seu lloc...

    ResponElimina
  6. I creieu que el suposat missatge de fons, això dels avortaments, fa que el tema de la violència domèstica tingui menys importància i hagi de passar a segon terme? No es pot treballar en els dos problemes simultàniament?

    ResponElimina
  7. Clara esta clar, el fons de la questio, la violència cap a les dones, son del tot repugnants, insultants. Crec que la justicia hauria d'actuar contra l'autor. No hi ha un sol abortament que justifiqui l'assesinat, el maltractament de cap ser huma i en aquest cas de les dones. tots dos problemes son social i cal atacar, com dius tu, simultàniament les questions.

    ResponElimina
  8. A les dones

    Si considerem la Humanitat dividida entre dones i homes, objectivament parlant són les dones la part més important. Per diverses raons: (1) perquè transmeteu més informació genètica, (2) perquè suporteu molt més del 50 % del treball de la Humanitat, (3) perquè teniu la capacitat de procrear-vos i (4) perquè sou més boniques i més fortes que nosaltres els homes. Per tot això, són del tot menyspreables aquells homes que maltracten dones, o aquells que justifiquen aquests maltractaments, són homes (i dones) que amaguen la seva feblesa darrera de mites i de mentides.

    D’altra banda, no puc entendre com hi ha tants i tantes que s’atreveixen a parlar de l’avortament amb lleugeresa. Les dones, que per diverses raons, es veuen abocades a l’avortament pateixen enormement aquest fet. En lloc d’acusar-les cal procurar evitar-ne les causes, que massa sovint estan relacionades amb l’existència de relacions injustes entre homes i dones, entre classes socials, entre països,.. Com es pot criticar l’avortament i alhora no criticar enèrgicament guerres i exèrcits? Aquest, fonamentalment constituïts por homes, si que són veritables assassins.

    El meu suport i admiració a les dones, especialment a totes aquelles, petites i grans, que m’obsequien amb part del seu temps, de la seva vida.

    Daniel

    ResponElimina
  9. Totalemtn d'acord amb el savi Daniel.

    ResponElimina
  10. Doncs jo no acabo de veure clar aixo que diu el Daniel.

    No crec que de l'avortament se'n parli amb lleugeresa. De l'avortament no se'n parla. I precisament pel fet que les dones que aborten pateixen un trangol sovint irreperable crec que se'n hauria de parlar molt mes. L'expressio "veure's abocat a l'abortament" si que em sembla lleugera. Tots coneixem gent propera que ha abortat, sabem el dolor que aixo ha provocat, pero tambe sabem que en molts casos aquest "abocament" es mes aviat un pla extrem d'anticoncepcio escollit lliurement.

    Discrepo que la gent critiqui l'avortament i no la guerra. Quantes portades de diaris posen de manifest l'oposicio a la guerra i quantes parlen de l'avortment. Aquells que s'oposen a l'avortament molt sovint tambe s'oposen a la guerra. Per exemple, recordem com de car li va costar al Vatica l'oposicio a la guerra d'Iraq.

    Jo no considero que l'avortament sigui un assassinat. Pero tampoc trobo cap argument per contradir la gent que ho pensa. On comenca la vida?

    Per cert, no sabia aixo de que les dones transmeten mes material genetic. Es cert? Es curios que un mon dominat geneticament per les dones estigui essencialment governat per homes.

    ResponElimina
  11. El que si que és veritat, que el numero d’avortaments és molt elevat, però també cal veurà a quines causes son degut els percentatges dins del global. El que si que ha quedat clar amb les declaracions d’aquest personatges, es que l’església segueix vivint allunyada i ancorada en temps passats.

    ResponElimina