divendres, de febrer 03, 2006

Es pot dibuixar Mahoma?


Aquests dies hi ha una gran polèmica entorn uns dibuixos concrets que es van publicar fa temps i que darrerament han generat unes reaccions determinades en el món musulmà, i han alterat les relacions entre Orient i Occident, per dir-ho d'alguna manera. Si la relació amb el món àrab ja és extranya de per sí, per tots els temes que s'hi barregen (immigració, atacs terroristes, diners i petroli, etcètera), ara sembla que arribem a nivells d'incomprensió mútua descabellats.
Però a banda de les reaccions que s'han produit en un i altre lloc, i de que evidentment les manifestacions violentes, la crema de banderes de Dinamarca, les amenaces de mort, no tenen cap justificació, avui discutiem sobre el "fons" (o el que a nosaltres ens semblava el fons de la qüestió), és a dir, la llibertat de premsa (o la llibertat en general) versus el respecte. És a dir, el debat no és si era més o menys encertat que es fessin aquestes vinyetes, com es discutiria sobre un article descaradament masclista o políticament incorrecte en qualsevol altre sentit, sinó un altre tema que altres vegades s'ha parlat, el dels límits de la llibertat de premsa. Es pot dibuixar Mahoma?

Per una banda, un col·lectiu de gent per qui la representació de les icones religioses és una cosa prohibida. Per una altra, la llibertat de premsa europea, i el fet que les coses sagrades tenen aquí un significat diferent per uns i per altres.
Si la religió prohibeix representar Al·là o Mahoma, ho prohibeix inclús per als que no són creients d'aquesta religió? Els que no són creients també s'han de treure el barret quan entren en una església? No vull dir per respecte, o per sensibilitat envers els altres, sinó en el sentit estricte de "haver de". Jo penso que no. Entenguem-nos: crec que un ha de tenir respecte pels altres, mirar d'entendre'ls i de no ofendre'ls. Però tot i així sempre hi haurà actituds d'un o altre que més o menys involuntàriament ofendran a algú. Però no per això s'han de prohibir aquestes actituds!

Només una pregunta: quina diferència hi ha entre aquesta "ofensa" al món musulmà i la "ofensa" que poden ser els matrimonis gays per l'església catòlica? Jo crec que no hi ha diferència en la ofensa, sinó en la capacitat de resposta dels ofesos.

2 comentaris:

  1. UFFF... vaja tema complicat. En la meva opinió, els preceptes d'una religió només afecten als fidels de la mateixa (cosa que l'església catòlica hauria de rumiar llargament).
    Altra cosa és el respecte pels altres (per una banda) i el desig d'imposar les normes pròpies urbi et orbe (per altra). En això, les dues creences majoritàries a Europa haurien, també, de rumiar-hi. La llibertat d'expressió no es pot argumentar com a bandera per a fer bestieses (la COPE haurà de rumiar sobre aixó).
    Dites aquestes obvietats, puc dibuixar Mahoma? Jo crec que si (perquè cap creença meva m'ho limita), però si vull (que és optitiu) respectar a d'altres, podria estalviar-me el dibuix per a no molestar. Pero la frontera entre "molestar" i "no molestar" és molt subtil i dificilment definible i depen de tantes coses...

    ResponElimina
  2. El Xavi Xavi ha suggerit que la política exterior Nord Americana surt beneficiada d'aquesta exaltació àrab. Un company de la feina, l'Eloi, suggeria que és al mateix món àrab a qui convé, potser en previsió que Europa retalli les ajudes si el nou govern de Palestina no condemna els atemptats terroristes.
    Cal tenir present que la publicació d'aquestes ofenses al món musulmà va ser el 30 de setembre del 2005 (al diari Jylland Posten de Dinamarca). En canvi, les amenaces de bomba, els disturbis, etcètera comencen el 31 de gener del 2006. Ull.

    ResponElimina