dimecres, de febrer 22, 2006

Les pràctiques del CAP

Sí, us ho dec.

Feia molts dies que no explicava res del CAP (pels que no van llegir totes les meves ¿!*!&*@<@#> sobre el CAP, és un curs que se suposa que al final et capacita per fer de professor de secundària amb els teus hipotètics coneixements del que sigui, en el meu cas, doncs Física). Bueeeeno, doncs a més de les inútils i avorrides classes de dissabtes al matí, ara em trobo a la recta final de les "Pràctiques". Les Pràctiques han consistit en preparar una Seqüència Didàctica (o sigui, un tema, però està prohibit dir-li tema, li diuen seqüència didàctica, i és per abreujar, perquè en realitat és un conjunt d'activitats relacionades amb uns objectius terminals mitjançant el treball de les quals el grup classe assolirà unes competències mínimes en uns continguts de tipus conceptual, procedimental i de valors, actituds i normes). O sigui, bàsicament, el que es tracta és de que quan un pedagog del CAP et parla, o hi has de mantenir una conversa, tu sàpigues que tema es diu seqüència didàctica, que els alumnes es diuen grup-classe, que els exercicis es diuen activitats i que el ciclostils es diuen material per a l'alumnat. I que sempre, sempre, aniràn en lletra arial de 12 punts.
Bueno, doncs amb tota aquesta preparació teòrica, els tres campeons del meu grup i jo ens hem currat tot d'activitats per nens de tres anys sobre l'apassionant món de les mescles i dissolucions. Una qüestió clau que no us hauria de passar per alt és que les activitats han de ser sempre molt més difícils de preparar que de resoldre. La clau és que puguis explicar quin serà el raonament dels alumnes per respondre, encara que sàpigues de sobres que els alumnes ho contestaran perquè està xupat, sense entendre per què els has explicat tot de coses super complicades sobre separació de substàncies i després els preguntes com separarien els cigrons de les llenties, quan ja ho feia fins i tot la Ventafocs.
Les classes, però, les he trobat la mar de divertides i interessants... Jo m'ho he passat molt bé! Tot i que a la pràctica, aquesta Seqüència didàctica tan xula que hem preparat per entregar al CAP no ens ha acabat de servir i hem hagut de reinterpretar-la... :-S
La setmana que ve, l'examen. En el cas hipotètic que algun dels alumnes de 4rtC llegeixi aquest blog, sortirà lo de líquids miscibles. Què ho fa que els nens de 14 anys no són capaços de recordar aquesta paraula???
En fi, ja us explicaré com han anat les notes.

7 comentaris:

  1. Veig que has descobert que els pedagogs són una tribu que, lluny de fer classes (o som se'n digui ara) es dediquen a fer la punyeta als que les fan.
    Com que han de justificar el sou i no tenen ni punyetera idea de com millorar l'ensenyament, canvien els noms de les coses. Èxit ajornat per suspens, activitat per feina, grup per conjunt d'alumnes... i així.
    Pretenen (i solen aconseguir a causa de l'extrem papanatisme dels polítics responsables de la cosa) imposar els seus criteris (no no han arribat mai a ser identificats) a la resta de gent que, fent la viu viu, anava fent classes tractant de donar coneixements als estudiants.
    I aleshores, et troves tractant d'estimuar als estudiants universitaris sense repetir la "lliçó magistral" de pervesos resultats, tot incorporant tècniques de comunicació a l'activitat que, això si, no ha de representar cap esforç a l'estudiant.
    SOCORRO!!!
    Màrius

    ResponElimina
  2. Quanta raó teniu!!! El més fàcil i clar es dir les coses pel seu nom, “examen”, “suspens”, “classe”.. Que difícil és lluitar contra aquesta corrent política-educativa!!!
    Quan ho fas se t’acusa de “conservador”, de menysvalorar la docència,....

    Daniel

    ResponElimina
  3. Hola guapos,

    quina gràcia veure el vostre blog! jeje!

    doncs resulta que jo també estic fent el CAP i, oh sorpresa!, no ens hem trobat encara! On el fas? a mi em trobaràs al campus mundet els dissabtes al matí a veure si concidim algun dia…

    La meva valoració del CAP és més bona del que em pensava ja que tothom m'havia inflat el "cap" de la inútilitat i el mal disseny del curs. Tampoc diré que és perfecte, ni molt menys, però si que força sessions (per no dir classes ;) les he trobat interessants i m'ho he passat bé.

    Les pràctiques és un altre tema i veig que depen molt del tutor/a que et toca…

    vinga a veure si ens veiem!

    ResponElimina
  4. Hola uri, jo sí que et vaig veure l'altre dia, de lluny... també hi vaig els dissabtes al matí. A veure si coincidim.
    En fi, ja en parlarem.
    Una abraçada,

    ResponElimina
  5. Jo no hi entenc molt del tema pedagogia, i no sé si la feina d'un pedagog és útil o no perquè tampoc tinc experiència en la docència. Entenc que quan estem començant a identificar-nos amb un col.lectiu, normalment tendim a trobar-ne un altre que sigui enemic i culpable del què no funciona o que simplement sigui identificat com el que no s'ha de ser o sigui un objectiu de burla, que amb això ja n'hi ha prou... Jo també estic fent el CAP, i els professors que ensenyen allà són mestres d'institut que poden tenir més o menys experiència docent o vocació pedagògica, però que els dissabtes al matí sembla que només es dediquin a tocar els collons i a ser perapunyetes, i més si he sortit de juerga el dia anterior.
    La majoria de coses que diuen em semblen xorrades, obvietats o palles mentals sense relació amb la realitat, però espero que si m'acabo dedicant a això(o encara que no sigui així) s'em quedarà alguna cosa que podré aprofitar més endavant i no només m'hauré gastat la pasta gansa per tenir un papelín (que, d'acord, tenir un certificat pot ser molt útil, i ja m vaig matricular per això, però no deixa de ser un imperatiu burrocràtic i em deprimiria una mica que fós l'única raó per justificar tenir només un dia a la setmana de fer el mandra alñs matins). També hi ha hagut algun dia que he disfrutat més (olé pel professor xiflao i sus clases de explosivos!) però en general poca cosa interessant, ah si, un dia va nevar.

    D'altra banda també he començat les classes-sessions de la seqüència-unitat-tema. I en aquest sentit he de dir dues coses: a l'insti sóc jo el torracollons que intento menjar l'olla a la gent-nens-alumnes-grupclasse perquè fagin les activitats amb ganes o pq almenys retinguin algo q més endavant els podrà servir, o raonin una mica, o aprenguin a ser crítics o simplement a estar desperts i saber que poden fer coses.

    Segona cosa, la joventut no puja més xunga, almenys els meus nens de Bellvitje són uns soletes i encara q n'hi ha q no pillen res i q són més o menys quillastres, o passotes, no són cruels entre ells ni amb els profes, ni xulegen masa, i fan cas... en fi que m'imaginava uns terremotos i m'he trobat que encara són bastant angelets.
    Res, només dir que hi ha esperança i que en podem arendre mogollón d'aquesta colla. Sursum corda!

    ResponElimina
  6. El problema es la por dels politics i per això les ganes de control de la societat i com a pilar per adormir, silenciar i manipular és tenir el poder de l’educació. Per poder transformar i modular la realitat i la historia al seu gust... això és molt greu i poca gent denuncia aquest fet, poder dins d’això que es diu democràcia un dels poder que també hauria de ser independent, si els que hi ha ara algú, es l’educació o ensenyament.

    Ep, uri! Com ens has descobert la nostre finestra!! A veurà si ens veiem algun dia i anem a fer alguna muntanyeta!
    Cuida’t i espero que tot vagi molt i molt be!
    Canya a tot plegat!

    ResponElimina
  7. Ei parella! que buscava els vostres mails i no els he trobat!!!! jejeje on paren?

    bueno us he trobat pel blog d'una amiga comuna que viu al maresme i... claro pues m'he posat a llegir!

    vinga a veure quan ens veiem!

    ResponElimina