Baixo de la moto, mocador de l'agrupament el cap, el coll, camissa de coto d'aquelles que fa anys que no faig servir, nomes pels correfocs o Patum, barret de Patum i amb la maquina de fotos a les mans... i sense adonar-me soc em mig de les espurnes, dimonis, besties sorgides de l'infern. Un mon imaginari que alguns buròcrates i polítics des d'Europa i l'estat espanyol volen prohibir, però no podran, no aturaran la cultura tradicions, la cultura popular. Un poble que balla, riu, córrer, es crema i que a voltes purific més d'una anima...
Cansat torno cap a casa, amb la companyia de la lluna que tornar a creixa i em recordar la tossuda realitat de la distancia entre els somnis i la realitat. Espero i desitjo que tot i la distancia, haguí gaudit del foc, les espurnes i l'escalfor des del seu privilegiat balco... i que ho visqui com si estiguéssim saltant agafats de la ma sota la pluja de les espurnes i en mig d'un poble en moviment que s'estima, respecte i gaudeix de la seves tradicions...
























increíbles les fotos!!!
ResponEliminahi detecto una forca del barri...estem a tot arreu! ;)
visca la cultura popular!
ep, Gràcies pel comentari! si, si hi havia alguna que altre forca, esta clar que sou a tot arreu!! Ara nomes us falta colla castellera! jejeje
ResponElimina