Avui amb el somriure de la revolta!

Ahir era un Català més pels carrers de Barcelona, un català més d'una de les columnes d'aquest exercit on les armes eren les nostres veus, les nostres banderes, els nostres instruments musicals... Hem passat de reaccionar a proposar, d'estar emprenyat a adonar-nos que l'utopia poc a poc es transforma en realitat. Hem perdut la por!

Ahir caminàvem ja no sobre un somni, si no sobre una realitat de colors, plena de matisos, però amb un estel vermell o blanc que volava per sobre dels nostres caps.

L'escletxa ja no es tant escletxa i ahir es convertia en un pas per on passava molta gent! Estar clar que podem ser critics en molts expectes, que podem fer discursos maximalistes per fugir de la realitat que trepitgem. No cal renunciar a res, perquè això és el que ens ha fet arribar fins aquí, però hem d'entendre, comprendre a l'hora que hem de seguir treballant per donar contingut polític el moviment, a la revolta pacifica de bona part del poble català! Cal seguir defensant el models polític que desitgem per la societat!

Avui, amb el somriure de la revolta, sense presa, però sense renuncies! I per mi ara, la clau es posar sobre la taula eleccions, eleccions que esdevinguin unes eleccions constituents del nou estat d'Europa!

Som-hi que la feina només a fet que començar!