i tornem els orígens!

Setembre sempre és un mes especial per les curses, ja que hi ha dos dates al calendari marcades amb vermell, de dues de les curses que sempre intento anar.

La nit (08/09/2012)
Primer la Burriac atac, la cursa nocturna que puja des de Vilassar de Mar fins a Castell de Burriac i baixar un altre cop fins la platja. Cursa molt ben parida en tots els sentits i que aquest any era la cinquena edició que prenia part i la quarta que la finalitzava. Córrer pels corriols de muntanya de nit es una sensació molt màgica, fer-ho també per lloc tècnics, amb l'ajuda de llum del frontal es tot una aventura. L'organització impressionant i cada any fan de la Burriac Atac una de les millors curses, tot i que és una cursa amb saturació de corredors i corredores. I la cursa, força ge, tot i tenir una sensació estranya a la sortida després de les vacances i del poc entrenament, surto a donar-ho tot, per poder arribar els corriols dels primers quilometres prou davant per no patir els primers taps, d'aquí la primera pujada a bon ritma i a la baixada a tot gas Així va ser durant tot el recorregut, fins i tot corrent en alguna pujada amb públic que t'anima a no deixar-ho de fer. La nov apujada a Castell increïble i la baixada per gaudir com una cabra! i des d'aquí a intentar no deixar de córrer! El final arribada a la platja amb un temps de 2:06:35 molt content per la sensacions i per haver finalitzat una Burriac més! esperem no faltar els propers anys!

Taga 2040 (Any: 2004)

La primera: (16/09/2012)I una setmana després pujava per la carretera cap a Sant Joan de les Abadesses, amb moltes coses pel cap. Pujava per participar a la cursa del Taga, la primera curses que vaig fer el 2004, la cursa que em va obrir les portes aquest mon de les curses. i aquest any amb alguna petita modificació del circuit que a nivell de perfil i recorregut el feia més gran i dura. Arribo dissabte tarda, cafè amb el Xori i l'Olga al Bar al Metro, anar a buscar l'Ona, passeig per Sant Joan, recollir dorsal, parlar amb el Xori del recorreguts, dels temps...
Un cursa també especial pel recórrer a l'Esteve Martinez.
Diumenge ben d'hora acomiadar al Xori que marxar a fer de control i faig el meu ritual de dutxa, menjar un planten i veurem un litre d'aigua isotonica. Em vesteixo amb la roba per la cursa i cap a l sortida.
Arribes i et fas molt petit, ja que sempre tens la sensació que tothom va molt més preparat que tu, que hi ha massa pota i que arribares l'últim, fatal! Sortim i tothom va molt ràpid els primers 5km els faig a bon ritma tot i que patir un pel massa, tinc l'estómac un mica regirat i amb molts mocs a la gola... però res que no hi ha temps per descansar i de cop el mur de la cursa, una pujada sense treva, a voltes amb algun petit tram de grimpada facil pero que acaba de rebentar-me i arribo dalt del cim del Puig Estela (9km i 1300m de pujada) amb les cames massa pesades. La primera baixada intento recuperar-me i avançar posicions cosa que no havia fet fins ara, em deixo anar i vaig recuperant sensacions, el final de la baixada comences a trobar a tots els maquines que ja en fet el cim del Taga i tornen cap a Sant Joan.
La pujada el Taga vaig a ritma i sense problemes em planto el cim amb 2:04:00 veig que no vaig tant malament i em recupero moralment que estava una mica tocat, baixada el Taga i ultima pujada on aquí torno a trobar-me sense gas! ufff ara si que trobo a faltar els entrenaments, les pujades... Un cop dalt de l'ultima pujada toca baixar amb les cames massa tocades! arribo al control on estar el Xori mort, fins i tot paro a fer un "riu" i comentar la jugada, mira que les baixades sempre vaig be, però aquesta em sembla que és una de les baixades mes lentes que faig. Arribo a l'avituallament, menjo unes taronges i cap a baix, miro rellotge i si soc capaç de superar aquesta sensació que vaig fatal puc arribar a complir l'objectiu de baixar de les 3:30h així que poc a poc i amb una baixada mes suau vaig trobant el meu ritma, fins i tot torno a avançar a corredors. Arribo el nou tram per tornar a Sant Joan i vaig a prou benzina per intentar no deixar de córrer corriols amunt i avall, avituallament i trepitjar fort... Ara si que estic gaudint i tinc la sensació d'anar ràpid, aixi que els últims quilometres a tot gas per arribar a Sant Joan amb 3:39h! Amb la sensació que tinc molt marge de millora i que en cal entrenar més per poder gaudir encara més d'aquesta cursa!
Per mi després de molts anys de curses la cursa del Taga segueixin sent una de les millors i que guarda aquella romanticisme de sortir d'un poble, anar a pujar una muntanya i baixar i clar això amb la calidesa de la companyia d l'Ona, L'Olga i el Xori fa que tot sigui un pel més fàcil!

Propera parada cursa de Tivissa 14 d'octubre

Tram de Burriac Atac 2012

Arribada Burraic Atac

Arriabda Taga EVO2014