Ser que pot ser un mica complicat, pero sempre he pensat que quan hi una cosa que s'acaba començar un altre, que si relment t'estimes a les persones que son el teu voltant has de compendre les seves decisions i desitjar-lis un bon camí i fugir d'egoismes... Desitjar la felicitat tot i que sigui luny de tu.
Tambe crec que cal apendre del camí viscut, sigui bo, dolent o normal i és per aixo que tot i que hem decidit sortir de la tenda i agafar camins diferents no volia que la finestra que haviem obert es tanques... perque sempre es pot mirar enrerar per apendre, sense nostalgia, pero amb il·lusió....
Aixi que aquest dies espero fer alguns cambis a la finestra per donar el tret de soritda a la seva segona epoca, seguire escrivint de tot alló que em passa pel cap, de les meves excursions i escalades, de les meves descobertes i de la meva modesta visió del mon que ens ha tocat viure i com no del meu petit pais i els seus probelmes... i espero que amb la mateixa intensitat que ho faig jo i ho ha fet fins ara l'Eva segueixi col·laborant quan volgui i ho desitgi... poder perdi un gran part dels lectors i lectotres... pero aqui seguirem intentant canviar el món i lluitant dia a dia des d'aquest part de la trinxera...
Fins ara!
i com no podia ser d'un altre manera, hos deixo amb el grup de capçalera d'aquesta part de la finestra:
Epa!
ResponEliminaDoncs jo penso seguir llegint els teus comentaris, que m'ajuden a reflexionar. I mirant i admirant les teves fotos!
Endavant amb la finestra, un dels meus blogs de capçalera :)
ep! jo tambe no deixare de llegir el blog, sinò em quedaria sense fotos i paraules del cap de colla per a copiarles al me blog xDD
ResponEliminasalut company!
I aquí en Lillo, un altre que us seguirà llegint...
ResponEliminai tant, la finestra segueix farcida de visions!
ResponEliminaun petó
epali, pels moments de canvis, el millor es un bon entrepa de pernil i una cervessa. I una canso (no tinc la c trencada al teclat) i potser un conte a la vora del foc.
ResponEliminaSalut