El post anterior, l’Uri a obert el gran debat en el món casteller. La competitivitat portada el món casteller que te com a punt visible el concurs bianual de Tarragona. Primer de tot cal dir que el concurs neix el 1932 i amb diverses interrupcions i no es fins el 1980 que te la continuïtat actual. Aixa que podríem dir que sempre ha format part dels Castells i més en la seva època daurada, els anys 90 quan el món casteller experimenta una gran expansió. També, segons diuen els experts i gairebé tothom coincideix que la competitivitat es qui va fer néixer els Castells, ja que va fer convertir el Ball dels valencians en els actuals castellers. La competitivitat entre els diferents balls per alça les seves construcció més altes que la resta, va fer anar evolucionant el ball fins els actuals castells...
Tot i que amb el concurs es fa més evident aquest competitivitat entre colles, cada dissabte o diumenge existeix aquesta competitivitat, tant a nivell individual de les colles castellers com a nivell de les colles que celebrant diades a les places i viles. I per suposat entre les “Grans colles també existeix aquesta competitivitat” fins i tot entre en el joc les colles que decideixen no anar el concurs. És competèix per ser els primers en alçar castellers inèdits o portar a plaça el seu millor repertori i sortia de plaça com la colla que ha alçat millors castells...
Però aquesta combativitat per mi no és dolenta i fins i tot es una part molt important per la motivació de les colles, per fer créixer les colles i mantenir la cultura.... Creieu que ahir Vilafranca podria mobilitzar a mig poble sense aquest esperit? Qui diu Vilafranca diu qualsevol altre que ahir omplien autocars amb gent dels seus poble per anar el concurs a fer els millors Castells possibles.
Clar que el concurs es va una mica més al límit, però també depèn de la colla, (un exemple es l’actitud dels capgrossos de Mataró no arriscant en cap moment i això els va fer sortir de la plaça amb molt bona posició, grans castells i sense cap caiguda..). Això si, no hi ha més perill que en qualsevol diada, castellera. Recordo caigudes a places molt més series que les vistes ahir i colles anant el límit per les seves festes major i diades importants... i tampoc ens enganyem, nomes hi ha 2 o 3 colles que portant la calculadora a la ma durant el concurs… i poder ariscan massa.. i estar clar que tothom es conscient del que pot comportar una caiguda i dels danys que pot produir…Però tampoc caiguem al parany que els castells son molt perillosos i donem una imatge ireal.
De la mateixa manera que crec que hi ha comportaments que no s’haurien de portar a plaça i que poder potenciant una mala imatge i que el meu entendre estan lluny de l’esperit del concurs i del món casteller.. Com la mocadorada a la decisió de donar per carregat el 2/8 del Castellers de Vilafranca, les diferents xiulades entre les parts del públic i algunes colles, etc...
Per mi la competitivitat és part també de la cultura, i crec que per la majoria de castellers es més un esperit de superació saludable que fa avançar els castells anys rera any...
Avui he rebut un correu de un bon amics i lector de la finestra, un dels punts verd de les fotos... i m'ha recomant llegir aquest article interasant d'un castellers dels minyons de Terressa.. molt interesant i que tambe pot fer comprendre tot una mica més...
Ep, aixo si espero trobar-vos a tots i totes el proper dissabte 11 de Octubre a les 17h a Sant Feliu del llobregat! on els castellers de Castelledefels intentarem seguir avançant en els nostre petits repte, Carregar tota la gama de 6 aquesta temporada!
Les Fotos no son de gran qualitat... la remodelació de la plaça m'ha fet complicada la feina de reporter... (encara no ser prou per jugar amb aquestes diferents de llum)... pero espero que agradint i que transmetin les sensacions que es viuen en una plaça amb prop de 13.000 persones...
Enriquidor el post personal d'aquest Minyó.
ResponEliminaLa competició com a repte de superació personal i de colla em sembla positiu. Molts cops ens quedem en els fets i no en el que els origina o els mou. I no arribem més enllà, sempre, per ignorància o desconeixement.
Cada cop tinc més ganes de veure castells en viu. I gràcies per la explicació del perquè no participava la de castelldefels.
1er- no hauria aparegut la mocadorada si els verds ( en general , holigans i castellers) no haguessin faltat el respecte amb les seves celebracions a les altres colles, ja que aquestes celebracions només servien per ficar més llenya al foc.
ResponElimina2on- no es pot dir que en aquesta edició del concurs s'hagi arriscat molt perque comparant amb altres edicions no s'han llençat castells com el famós 3de10 de la vella fa poc o de vilafranca.. aixi que en aquesta edició si no fos per les maravelles dels de vilafranca hauria baixat el nivell respecte altres anys..
3er- la gràcia de fer castells es començar tenint molt poc i acabar tenint molt per aixó som grans els de castelldefels perquè em començat desde 0 pro amb pocs dies ens em posat al nivell de moltes colles que portaven anys intentant-lo. Aixi que, menys parlar de vilafranca, valls , etc i més parlar dels de castefa.
EL GROC ES L'UNIC COLOR QUE PODEM PORTAR AL COR!
100% GROCS! ARA I SEMPRE!
DOSSUS CASTELLDEFELS...
estic d'acord amb Lena.
ResponEliminaquins expectatives amb els grocs, ja tinc ganes de veure-us!! :)
jejej, si Elena, es que aquest dossos de Castefa esta molt motivat!! jeje pero sort tenim de tota la colla de grocs!
ResponEliminai clar esta que per nosaltres ja es tot un repte intentar portar a plaça el proper dissabte qualsevols castells de la gama de 6 que encara no hem descarregat aquest any... 2/6 o 5/6 o 4/6a... tot i que nomes tenim dos rondes... i esperem ser prou gent! seguin convidades i convidats!
bones fotos. Enguany no he pogut anar al Concurs, però les teves fotos m'han ajdat't a fer-me'n una idea.
ResponElimina