Des de fa dies que escoltava a la radió l'apsota que en Manu guix, Àngels Llacer i Alex Mañas havia portat a l'escena, un musical fet per ells, el text, la musica i lletre i que l'havien escrit amb la seva llengua... en Català... amb el titol de què!
Vaig sentir critiques de tot tipus, la majoria bones i tenia molta curiositat d'anar a veure aquest musical, cal reconeixar que ho feia per la curiositat de que fos en català i per donar suport a una iniciativa com aquesta... Te collons que siguem tant resistencialistes i trobem anormal un fet que en qualsevol pais seria la normalitat, Consumir cultura en el nostre propi idioma...
Aixi que dimarts, despres de tenir la sort que el programa del Món RAC1 em regales dues entrades per anar a una previa, vaig anar cap el teatre...
2:30h despres del començament sortia del teatre amb un bon regust de boca, un interpretació bona amb uns actors que ho fan prou be, tocs d'humor, una musica molt potent, i un argument amb petites dosis de critica social i que penso que encara que no sigui molt (per mi es aqui la part més fluixa) et fa pensar... Estar clar que jo no soc entens en la materia, pero em va agrada molt. Ara espero que sigui tot un exit i que els grans distribuidors de cultura de mases s'adonin que en català tambe es pot fer grans musicals... un 10 per la gent del musical "què!" i tot el meu suport!
tens raó, estem molt poc acostumats a la cultura-espectacle en català: el cinema cal cercar-lo entre la gran oferta en català, i al teatre en general també passa el mateix.
ResponEliminajo diumenge vaig anar a veure "Ruddigore", una opereta en català de la companyia Egos, amb la qual vaig riure molt! crec que era la darrera actuació que feien a l'hospitalet, no sé si ara estaran de gira (espero que sí, la recomano fermament!). el fet és que després també vaig pensar que passa ben poc que vagi a veure un musical en català.
he de confessar que sóc força reticent al musical aquest que vas anar a veure, per tota la parafernàlia que acompanyen als seus creadors (que si ot's, que si borreguisme...), així que no pensava anar-ho a veure. clar que, com diuen, "a caballo regalado..."