Miquel, aquest llevant fa molt temps que dura

Si hi ha un llibre del que no em voldria desprendre per res del món, aquest és la Nova Antologia de Miquel Martí i Pol, a cura de Pere Farrés. Me'l vaig comprar un dia, ja fa molts anys, i mai l'he llegit sencer. Però cada vegada que l'he obert (i l'he obert moltes vegades), per atzar, perquè sí, m'hi he trobat alguna cosa que em revoltava. M'hi he trobat aquell poema que t'he enviat perquè no podia deixar de compartir-lo. M'hi he trobat una idea que no m'ha deixat seure tranquil·la en setmanes. 

Mentre l'Esteve fregeix patates, sec a terra, al mig del meu estudi, i passo fulls. Escena d'extranya quotidianitat. I avui, Martí i Pol, actual com sempre, parlava del món, del que em passa a mi per dintre, del que passa a fora de casa, del que no tenim i del que sí, del que dia rere dia em fa rebel.

ARA, MIQUEL

Ara, Miquel,

torna a ser el temps

del fil gruixut i les paraules dures.

Escasseja el diner

i ja és sabut que els poderosos

-planye'ls, Miquel!-

només poden permetre's 

certes efusions sentimentals

amb la butxaca plena.

A coll-i-be dels pobres

alternen xurriaca i caramel

segons el vent que bufa,

però no descavalquen mai.

Miquel, recorda-ho:

únicament pegant sacsades

tots plegats

ens els traurem de sobre.

Les canyes

només es tornen llances

si hom les empunya amb esperit de lluita.

Miquel, aquest llevant

fa molt temps que dura,

i el terra és xop

i se'ns podreix la sola

de les sabates.

¿No trobes que ja és hora

de treure els peus del fang

i espolsar-se el clatell

i fer bugada?

Miquel Martí i Pol

Miquel, gràcies per les paraules justes, les que ens falten tan sovint.