Revolta permanent (II) Refundem el capitalisme? és millor que ho dinamitem d'una vegada

L'economia no és el meu fort i menys encara fer grans debats i tesis de teoria política... Però si una cosa sempre he defensat es que el capitalisme es la part més salvatge del home, la part que funciona per sobre de la resta, perquè no es racional i esta totalment deshumanitzada... Es posa per davant els beneficis d'uns pocs per sobre dels altres. on preval tenir més que el veí que compartir, i es aquí on es demostra que els nostres "gens egoistes" guanyant la batalla... Ara es parlar de re-fundar el capitalisme, els poder econòmics i polítics ho tenen clar i res de res de canviar el sistema econòmic mundial, tot el contrari, el G-20 (o 21 si ZP el final aconsegueix anar, si no li recomano que compri un barri del cervesa i es presenti a la festa, a les pel·lícules sempre els acabant deixant entrar) nomes buscant blindar-ho, volen encara més blindar la seva riquesa, el seu poder, el seu control... si no perquè excloent la gran majoria del món?? com sempre uns quants decidiran per sobre de la majoria. Cada cop hi ha hi ha més persones el món que tenen dificultats, sense parlar d'aquella gran massa de gent oblidada el sud. I a l'hora de plantar alternatives, seguim creiem-nos que tots aquells que defensem un model diferent i confrontada l'actual models actuals econòmics i polítics son populistes, son dictadors, etc... i estem tenyits d'aquell antic roig que també va fracassar, curiosament, en una bona part per els mateixos "gens egoistes" pero com deia una cançor de Brams Cap mala pensada: 

"que si no han estat reeixits alguns intents vistos fins ara

no es pot dar tot per perdut que entre l'Stalin i "Otan-Sí"
bé hi deu haver un altre camí i és el que ara volem fer."

Crec que hem d'avançar en aquella tercera via, que parlava ja fa temps i que avui rellegia un paràgraf que torno a engantxar aqui:

"La il·lusió de l’obertura de un procés de transformació social adaptant el socialisme a les actuals demandes socials (llatinoamericà), ens ha de servir de exemplar per adonar-nos de tot el que ens envolta a les “societats desenvolupades i occidentals”. No hem de tenir por i enfrontar nous intents de canvis socials en les nostres societats, en el fons el que succeeix en aquest moments a llatinoamericà i el que cal fer aquí és el mateix: l’alliberament de les classes oprimides, dels pobres, dels camperols, el repartiment de riquesa, la defensa de la natura, la construcció d’una democràcia participativa i oberta, la construcció d’una societat justa i digna per tothom, en desenvolupament humà personal i col·lectiu. Construir un societat forta amb valors i cultura, construir dones i homes lliures... Tot això sembla una utopia, però a llatinoamericà caminen en aquest sentit tot i els entrebancs que existeixen i el pessimisme col·lectiu que impera la nostra societat globalitzada."

Però crec que la majoria no estan disposat a renunciar i guanyar la batalla els nostres "gens egoistes"... Tot i així en nego a renunciar a la utopia i seguirem treballant, pero no en la linea del G-20 perque no crec en cap re-fundació i si en la destrució del capitalisme com a primer pas per anar edevant!