dimecres, de desembre 14, 2005

30 anys transformant???

Ahir vam anar a la presentació del llibre 30 anys de escoltisme laic i transformació social. Com sempre en aquest actes retrobes a molta gent que feia massa temps que no veies, bons amics i amigues. Encara que pocs, però també retrobes certs especímens que no tens gens d’interès per saber que fan i desfan i trobes a faltar que hi sigui molts altres...
El llibre encara no l’he llegit, encara que tinc força interès, això sí, i l’hem comprat. Crec de valent que el millor camíç per la transformació social, és aportant a la societat les eines per transformar-la i un dels canal més vàlids es l’educació. Aquí es on entra en joc l’escoltisme, com a eina educadora no formal. El seu paper és indiscutiblement, molt important en bona part de aquest últims 100 anys, la seva aportació a la societat es innegable. El passat es molt bo recordar-lo però el més important és el present, no es pot viure de rendes.
Ahir era present l’eufòria que es viu des de dins de la associació, la imatge de cofoisme que es dóna, dista de la realitat associativa i social. Escoltes Catalans s’ha de replantejar seriosament el seu paper dins aquesta societat, si realment vol esdevenir un veritable motor de transformació social. Clar tot això no cal replantejar-ho si el que es vol es seguir sent un agent social més, que juga al joc de barallar-se per les cadires d’organismes de representativitat institucional i per esdevenir l’associació més maca i gran. Un altre cop ahir, vaig tenir la sensació que EC segueix pel mateix camí que ha anat fet aquest últims 10 anys, on s’ha optat per crear un producte basat en un marketing, on ha prevalgut més la imatge exterior que la qualitat real del producte interior, on ha prevalgut més el creixement territorial que la consolidació sobre el territori, on s’ha primat més la creació d’agrupaments que la subsistència dels antics. Quan s’han volgut redibuixar els camins i plantejar les nous reptes, s’ha dut a terme processos de maquillatge estèrils i no s’han posat en marxa cap procés valent de repensar i adaptar el discurs als nous reptes i els que encara son al calaix.
Des del meu punt de vista no s’està aconseguint aquesta transformació social, fins i tot en certs espais s’està fracassant, l’abandó del carrer, d’aquell punt del dossier verd de “participar en la vida col·lectiva” s’ha transformat “en ser present en la vida institucional i en la política de despatx” aquesta transformació es un dels mols exemples.
La clau, al meu entendre, és no tenir por de definir cap a quin model volem avançar i definir cap on volem transformar la societat, fugir del actual situació de valors massa amplis, difusa i concretar el model de societat que planteja escoltes catalans. Molt concret en els seus principis fonamentals i força difús en el reflexe del treball en l’actualitat. I un cop tinguem les eines, aplicar-les sense por, comprometent les bases i fent-les participar del projecte, per esdevenir caus escoltes i no simples espais d’esplai. Fent atractiu als joves, infants del país que som l’eina principal de canvi social.
Sense el convenciment i la coherència que un altre mon es possible i que es pot construir des de l’educació no formal, no serem útils com a eina transformadora, encara que si com empresa de serveis lúdics a la societat, que sembla que sigui cap on camina EC.
Tinc una visió critica de l’actual situació, però que neix des de la ganes de que un projecte tan important pugui aportar un transformació real, també escric des de la frustració d'haver intentat canviar-ho i no haver pogut, però en queda la il·lusió i els somnis de que tot es possible i tot esta per fer. Sort que no et sents sol i hi ha molts i moltes que també pensen com tu, aquells i aquelles que ahir trobava a faltar a la presentació.
Ja dire que m'ha semblat el llibre.

6 comentaris:

  1. eeei, com va?
    la veritat és que aquest és un tema del que en podríem estar xerrant moltes hores (ja ho hem fet en algunes ocasions) i escrivint mil blogs, però he de dir que si bé en moltes coses estic d'acord, també he de reconèixer que des de l'any passat s'està apostant fortament pel treball amb els agrupaments, per reforçar la seva qualitat. Recordo aquest any mirant les memòries de l'àmbit de Relacions Exteriors (el més susceptible en aquest tema) que vaig veure que fins i tot aquest àmbit es plantejava un munt d'objectius destinats als ae's i deixava de banda temes de reconeixement i representació a les institucions. Insisteixo en que és molt complicat opinar ràpid i bé i a més per escrit sobre aquest tema, però crec que poc a poc, s'està millorant la feina! Lògicament hi ha coses que poden millorar molt, això està clar, però deixeu-me que reconegui aquest redreçament associatiu!

    Una abraçada als dos i a veure si quedem algun dia per dinar/sopar amb calma. Si no trobem el moment els del consell per dinar a ca vostra...veniu un dia a barna i nem por ai els 3!

    ResponElimina
  2. La definició de la UNESCO dels diferents tipus d'educació és la següent:
    Educació formal: la "reglada", amb plans d'estudis, temaris, etc. És la que es fa a les escoles, centres de formació, universitats...
    Educació informal: la que no té cap planificació: la relació amb els amics, mitjans de comunicació, família, lectura... no està organitzada, ni respon necessàriament a cap objectiu.
    Educació no formal: aquella que no està reglada, però que sí que té una organització, uns objectius, una planificació, etc. (tipus caus, esplais, jocs organitzats, ludoteques, activitats preparades per algú,..)
    A més, normalment la formal és obligatòria (almenys una part), la no formal voluntària i la informal inevitable.
    Algun pedagog o similar per matisar o corregir inexactituds? Gràcies...

    ResponElimina
  3. Bones Pablo. Queda pendent el sopar, tant si veniu a casa tot el cau (que ja trigueu) com si anem a Barcelona.
    Pel que fa el post, aquest tema hi ha molt per escriure. També m’alegro que comenci a haver la voluntat de canvi i sobre tot m’alegro que hi haguí gent, com tu, que treballa i lluita per canviar-ho. De veritat. M’alegro molt si es començar a fer passos en al sentit de mira cap a baixar i donar contingut. Realment crec que es la clau que obriria les portes a fer un associació que sigui un veritable motor de transformació social, que la gent que la forma es senti be dins d’ella, es senti partícip i adquireixi un veritable compromís de participació activa en els processos de construcció del projecte. I això es feina de la mateixa associació si el seu objectiu principal es la transformació social.
    De veritat, m’alegro, perquè encara que sigui ja fora de l’associació somio que algun dia sigui un roda important del carro per canviar tot això.

    ResponElimina
  4. Permeteu-me un comentari des de la veterania, d’algunes “guerres” viscudes!!! Ei i moltes de guanyades!!! L’optimisme és imprescindible, i creure fermament que finalment ha d’imperar la raó, la intelligència. La clau per guanyar batalles és la constància. En el camí es perden algunes batalles, però s’en guanyen moltes d’altres. Tan sols és perd si et retires abans d’hora. Constància vol dir anys. Tot treball social requereix anys (4, 5, 10,...). Escoltes Catalans, moviment en el qual em vaig sentint involucrat com a pare, té una virtut i un inconvenient: la joventut. Els joves són força, velocitat, trempera,... però sovint no tenen temps per la constància. Caldria que articuléssiu alguna estructura perquè els “grans” com vosaltres pugueu seguir influint, tot respectant als més joves. Estic absolutament d’acord, E.C. no ha de ser simplement una empresa del sector del lleure, pot ser molt més, i per les poques persones que conec implicades en l’afer, indiscutiblement pot ser molt més. Apa força! I torneu a pujar al vaixell!!

    Daniel

    ResponElimina
  5. Dani acceptem el comentari, Com no, ple d’optimisme! Esta clar que EC es un eina molt important. Es també molt important que els pares i mares també s’adonin d’aquesta importància i d’alguna manera també siguin participes i també si impliquin d’una forma o altre. Que no restin indiferents.
    Pel que fa, això de tornar el vaixell, hi ha per fer un altre blog...

    ResponElimina