dimarts, d’octubre 14, 2008

Miquel, aquest llevant fa molt temps que dura

Si hi ha un llibre del que no em voldria desprendre per res del món, aquest és la Nova Antologia de Miquel Martí i Pol, a cura de Pere Farrés. Me'l vaig comprar un dia, ja fa molts anys, i mai l'he llegit sencer. Però cada vegada que l'he obert (i l'he obert moltes vegades), per atzar, perquè sí, m'hi he trobat alguna cosa que em revoltava. M'hi he trobat aquell poema que t'he enviat perquè no podia deixar de compartir-lo. M'hi he trobat una idea que no m'ha deixat seure tranquil·la en setmanes. 

Mentre l'Esteve fregeix patates, sec a terra, al mig del meu estudi, i passo fulls. Escena d'extranya quotidianitat. I avui, Martí i Pol, actual com sempre, parlava del món, del que em passa a mi per dintre, del que passa a fora de casa, del que no tenim i del que sí, del que dia rere dia em fa rebel.

ARA, MIQUEL

Ara, Miquel,
torna a ser el temps
del fil gruixut i les paraules dures.
Escasseja el diner
i ja és sabut que els poderosos
-planye'ls, Miquel!-
només poden permetre's 
certes efusions sentimentals
amb la butxaca plena.
A coll-i-be dels pobres
alternen xurriaca i caramel
segons el vent que bufa,
però no descavalquen mai.
Miquel, recorda-ho:
únicament pegant sacsades
tots plegats
ens els traurem de sobre.
Les canyes
només es tornen llances
si hom les empunya amb esperit de lluita.

Miquel, aquest llevant
fa molt temps que dura,
i el terra és xop
i se'ns podreix la sola
de les sabates.
¿No trobes que ja és hora
de treure els peus del fang
i espolsar-se el clatell
i fer bugada?

Miquel Martí i Pol


Miquel, gràcies per les paraules justes, les que ens falten tan sovint.

4 comentaris:

  1. eva!!!!

    el divendres no faltis a l'assaig eee que ja saps que a partir d'ara pujaràs als castells! xDD

    vinga noia ens veiem divendres!

    SaLUT I CASTELLS GROCS!

    ResponElimina
  2. Ahir quan l'Eva em llegia aquest poema vaig flipar... com sempre que sento un poema del Martí i pol... podem dir que es el poeta de capçalera de la finestra.

    tant actual, tant lluitador, tant combatiu... dins d'una societat que poc a poc perd tots els referents i oblida en el fang tot alló que ens han deixat... va sent hora de treure els peus del fang... quanta raó te!

    ResponElimina
  3. La poesía está hecha para ser encontrada en el momento preciso. Si se tienen dudas, ofrece respuestas. Si se piensan certezas, plantea preguntas. Tiene que ver con todo lo que nos sucede, y a la vez con todo lo que jamás nos llegará a suceder nunca.

    Está bien escuchar de otro aquello que piensas.

    Lo dicho, gracias por compartirlo.

    ResponElimina