Ens retrobem amb les parets...

Avui he anat a escalar. L’Eva tenia CAP i no ha pogut venir, encara que ja hem escalat per ella. Així que desprès que el Raül es quedes adormit i ens deixes tirats el Cèsar, el Ruben, l’Antonio i l’Alba, que s’apunta el final, hem anat cap a Mala Dona, un Bonic lloc passat el poble del Garraf. Un Zona d’escalada que esta sobre el sostre d’un dels túnels de les vies del tren que uneixen Barcelona amb Vilanova. La zona es molt bonica encara que les vies picant Bastant i s’ha d’estar molt fort. Feia molt que no trepava i ara estic força cansat, també per que cap a les 8 del mati he sortit a corre un mica avanç d’anar a trepar amb els amics. Poc a poc vaig recuperant el ritme normal!
Aquí un petit reportatge gràfic:

Les parets de Mala dona!

“la muntanya que brama” Si us fixeu molt, podeu veurà una cara dibuixada a la roca, es una gran pedra que sobresurt de la paret i te la forma d’un cap. Poder d’aquesta manera la muntanya ens fa un crit d’alerta per que la conservem i l’estimem...

Jo barallar-me amb un via que surt desplomada i molt dura, poc desprès d’aquesta foto m’he penjat de la corda...

Desprès d’haver descansat he seguit paret amunt! Via molt maca!

Aquí tota la colla que hem anat escalar: (d’esquerra a dreta) Jo, l’Antonio assegurant, el Ruben, l’Alba i el Cèsar trepant!

El Ruben fent “Bulder” (escalar sense corda prop del terre)

El mar....

Aquí es veuen totes les parets. El sostre de les vies del tren esta cobert amb grava que es per on caminem.