dijous, de gener 26, 2006

Que no ens prenguin el pel! I resposta al Xavi.

La posició d’ERC m’ha sorprès agradablement. Tot s’ha de dir que sent militant estava molt pendent de la decisió que es prenia respecte el nou estatut per decidir el meu futur dins del partit. Jo soc del parer que ERC s’ha empassat massa en aquesta última etapa i que amb l’Estatut no podia passar un altre cop el mateix.
Ja sé que molts i moltes em direu que igualment son polítics i que estan per les cadires o que segur que hi ha alguna cosa darrera. Jo també em considero polític i crec que amb la posició que ERC ha tingut, demostra que també hi ha altres maneres de fer política i no baixar-se els pantalons i les faldilles sistemàticament, i que hi ha cops que pesa més la coherència que l’egoisme. Avui estic content i en certa manera m’ha tornat la confiança en uns polítics que últimament no acaba d’entendre.
El que està clar és que s’ha tornat a posar sobre la taula qui és qui en aquest país. En aquesta nació que no es pot dir nació. S’ha demostrat que PSC segueix sent una sucursal del PSOE i que ICV-EUiA segueix sent un gran alumna del PSC sense caràcter propi (l’eco dels socialistes). S’ha demostrat que CIU segueix la mateixa direcció i estratègia de Pujol-Duran de pactar i vendre a tot preu fum, les il·lusions dels seus votants i d’enganyar a la ciutadania dient que avui volem la galàxia i demà que ens conformem amb el que ells han pidolat. No ho entenc, companys i companyes no ho entenc que algú pugui vendre el País d’aquesta manera, com es pixen a sobre i hem de tancar la boca!

Ahir el Xavi ens deixava deures per avui, en el post d’ahir:

Quin seria l’escenari social i polític a Catalunya i a l’estat espanyol si tots els partit es plantessin amb el tema de l’estatut?

Fer política ficció és arriscat i els escenaris sortints d’aquesta situació son difícils de preveure i varis.
Primer de tot seria poc imaginable que el PSC decidís plantar-se davant dels seus socis del PSOE, poder sí que podríem tenir aquest escenari amb el PP al govern de l’estat, però amb el PSOE és molt difícil. Així i tot amb el PSOE a Madrid i amb el PSC fent de PSC, la situació política que esdevindria un “No” unitari des de Catalunya, que crec que seria la més coherent ara mateix degut a que estarien defensat un acord votat per majoria al parlament de Catalunya, seria que la societat Catalana tindria més cohesió i en certa mesura augmentaria la credibilitat dels polítics i reforçaria les institucions catalanes i el sistema democràtic. Per una altra banda, entres els ciutadans de peu, les visions contradictories estarien més enfrontades dins de la societat, però no crec pas que arribés a una divisió social que fos tangible. Es reforçaria la visió de poble que no és entès per l’estat espanyol i crec que augmentaríem els independentistes. A nivell polític hauria d’esdevenir-se un govern d’unitat. Que hauria de portar l’estatut a referèndum com a eina de pressió davant del govern espanyol i per la visualització del problema català a la resta del món. El joc internacional es molt important i molts cops s’oblida, i sense reconeixement internacional mai serem nació.
A l’estat espanyol segur que el PSOE retallaria distàncies per la dreta al PP, però la situació al congrés de diputats seria insostenible i arribaríem a tenir eleccions anticipades, on desgraciadament crec que el PP guanyaria per majoria absoluta. I això portaria a un clima de més confrontació amb l’estat espanyol amb les conseqüències polítiques que això aportaria, mitjans de comunicació, poder mediàtics, poder ocults, exèrcit... A nivell social sí que augmentaria la crispació a les espanyes amb els catalans/es.

Però reperteixo, hi ha mil escenaris possibles, però que siguin reals es el que ara està succeint i en certa manera jo em sento traït per una gran part de la classe dirigent d’aquest país. Pels mateixos que van vendre les terres de l’Ebre, pels mateixos que han venut els catalans per 4 centims als seus amics de Madrid.

7 comentaris:

  1. Home, esteve, un parell de coses:
    1- si ens pixen a sobre és important tancar la boca.
    2- ERC no compta en el joc aritmètic del parlament respecte al que passarà amb l'estatut, i per tant, la seva única opció era dir no (el que em pregunto és per què tant teatre).
    3- en aquest cas la darrera paraula la tenim els ciutadans, i caldrà veure ara com s'ho maneguen els del sí crític, el no a mitges, etc

    ResponElimina
  2. Viam, si l'escenari politic alternatiu al pacte Mas-ZP es:

    1- Conflicte social
    2- Eleccions anticipades amb victoria del PP per majoria absoluta.
    3- Ni una coma canviada al vell estatut.

    ... crec que em quedo amb el pacte (per cert, algu s'ha llegit el pacte?)

    Algu va dir un dia (i si no ho dic jo) que en politica no hi ha ideologies, hi ha interessos. En aquest sentit no cal cap ideologia per entendre el comportament de ERC. De fet, si les ideologies dominessin la politica, ERC no podria estar ni un segon al tripartit, no?

    Hasta la victoria siempre...

    Xavi

    ResponElimina
  3. Ep, un parell de coses:
    1- volia dir que no ens deixan tancar la boca.
    2- No comparteixo aquesta visió, no crec que defensar els interesus del estatut aprobat pel 90% del parlament sigui fer teatre. una mica més de confinaça ja ser que hi ha molta gent cremada amb els politics. (raons no falta)
    3- De tot decord el 100%.

    ResponElimina
  4. no havia vist el post del xavi...
    Si, sempre en toca el rebre... a veure si m’explico:
    Les possibilitats son hipòtesis meves. El conflicte social no existiria, encara que els mitjans de comunicació estaria per la feina, amb la col•laboració de tota la caverna de la dreta.. La victòria del PP es inevitable passi el que passi. i per últim punt, soc de l’opinió (sense saber el 100% que diu el pacte) que el pacte es igualable a qualsevol acord que pugui fer de manera bilateral entre el govern espanyol i Català. A l’estil CIU. El que cal tindre clar que sense clau de la caixa de tots els diners mai podrem dur a terme un estatut com cal, i es millor espera noves oportunitat que hipotecar el futur social i econòmic del País.
    Sobre la credibilitat dels politics, no estic del tot d’acord. Crec i confio que hi ha qui es mou per interessos, però interessos de justícia social per interesso ideològics. On esta la diferencia entre interessos ocults i interessos ideològics?. Encara que es fàcil no tenir confiança, jo ho entenc... Ser que amb aquest comentari deixo el camí lliure per demostrar lo contrari i teniu molts arguments, sempre es més visible la feina de dolenta i bruta de la classe política que la feina de cara a la societat. Crec que hi ha qui creu amb un idea i la vol portar a terme pels canals de política, fins i tot a alts nivells... però tampoc vull defensar un model que no comparteixo el 100%!


    Apa doncs, esta clar que fins a la Victòria sempre!

    ResponElimina
  5. Hola!
    M'apunto al debat polític de la finestra. Crec que les posicions actuals de CIU i ERC són perfectament intercambiables, és a dir, que si ERC hagués arribat a un acord amb el PSOE (a costa de rebaixar la proposta d'Estatut que va sortir del parlament), CIU estaria dient exactament el mateix que ara diu ERC.
    I que tal com està la troca d'embolicada, esperar a noves oportunitats per desenvolupar un nou Estatut amb més garanties és admetre que la classe política catalana ha fracassat durant els últims sis mesos.

    ResponElimina
  6. Rül,
    la classe política catalana ha fracassat els últims sis mesos. Si m'apures, els últims sis anys.
    Pel que dius deles posicions simètriques, sí. És trist veure com tot al final es redueix al que els fa pensar que els donarà més vots. A uns i altres. Com sempre.

    ResponElimina
  7. Ep, jo no soc d’aquest opinió. Ja ser que jo soc part interessada, però no s’hagués donat mai una situació al revés de l’actual. CIU ja ha venut tants cops el país.... ERC dins de la seva estratègia no pot donar l’esquena a la majoria de la seva militància, gent ha de ser prou intel·ligent per demostra que es un força diferent a la resta .
    Un acord de l’estatut a la baixar no la hagués paït ningú. Durant tots aquest mesos en totes les reunions amb els negociadors d’ERC han repetit mil cops: que sense la clau del diners (Això vol dir que nosaltres recollim tots els impostos i desprès paguem el que correspongui) no hi hauria acord, fins i tot els negociadors d’ERC ens havia advertit que el terme nació era modificable, però que el finançament era el rovell de l’ou. ERC no es pot permetre empassar-se més gripaus. Perdria tota credibilitat i més d’un militant...
    Esta clar que tots es mouen per interessos, però almenys hi ha qui els seus interessos concedeixen amb el discurs que predica...

    ResponElimina