A que juguem?

Poc a poc es treu el entrellat del que podia ser el text del nou estatut, el que CIU a pactat amb el PSOE i el PSOE vol porta a “missa”. No podrem valorar diminutivament el text fins que no estigui complert, però no es això, companys no es això...Jo no paro de ferma la mateixa pregunta: si teníem un text aprovat per 90% dels representants polítics, perquè hem negociat a la rebaixa?. Però no tenim els PSOE pillat a Madrid? Es que els nostres polítics no s’ha donen que això que estan fent es enganyar els ciutadans?

El que quedar clar es la proposta pactada, ens deixar a la voluntat del govern de torn a Madrid, ens deixar en las mans del color polític i de la correlació de forces que governi a l’estat espanyol. Però no som conscients que si no tenim totes les competències encara transferides del Estatut del 1979 podrem garantir les inversions de l’estat i les noves competències el dia que a Madrid canviïn de blau central a blau fosc...
A que joc jugant els nostres polítics? Si donem suport aquest estatut estarem traint la voluntat del parlament de Catalunya. No podem possessionar-nos depenen dels vots que podem aconseguir. D’un Puta vagada cal que deixin d’enganyar.
Hi ha qui demanava el concert econòmic com si estigues posseït i ara a signat un augment de recaptació, com si estigues pactant per donar suport a un govern espanyol. Hi ha qui a deixat tota negociació en mans de la direcció de Madrid i desprès diuen que son un partit independent i que les decisions es prenen des d’aquí i no han estat capaços de defensar ni una coma del que aquí s’ha aprovat, no han estat capaços de demostra cap desacord amb la propostes que s’allunyen de la proposta sorgida des del Parlament. També hi ha qui passa de puntetes aixecant la ma, intentar dir alguna cosa, però callant ràpidament, fent de bon alumna amb camisa verda que perd color per tots els cantons. Hi ha qui sembla que poder es quadre i es coherent, que retroba el rub, esperem que no sigui només per un grapat de vots i sigui per que son coherents.

No ens deixem enganyar, si no avancem a alta velocitat, més val seguir corrent i espera propers trens, que pujar-se en el primer que passi, sense bitllet i a la voluntat del revisor de torn...