el Louvre és un puestu molt gran amb coses molt antigues. A mi em va semblar realment més això que no pas un museu. Em va semblar que s'hi dóna més importància a la quantitat que al què o el com. Ara és quan tindré 500 comentaris al post quantificant la meva incultura, però què voleu, veure 50 sarcòfags (o 200 busts romans, o 150 pots grecs) un al costat de l'altre sense cap explicació... (bueno, en molts busts posava "Inconnu").Sí que hi va haver una part que em va encantar, que era la de pintura de gran format, aquells quadres que si te'ls volguéssis posar a casa hauries de tirar tots els envans i posar-los estirats a terra.
I com que ja vaig dir que en el fons nosaltres també sucumbíem al poder d'atracció de les icones, vam anar a fer cops de colze i empentes per veure la Gioconda. Que deu ser molt xula, però la incomoditat del moment no em va permetre de gaudir-ne massa. El que em va deixar acollonida és la indiferència que mostrava el públic per la resta d'obres de la sala de pintura italiana comparada amb el furor que provocava el petit retrat.
Quan l'Esteve ja no va poder més (sobre els 39'5ºC), vam tornar cap a casa l'Aleix i la Morgane. Pel camí vam fer alguna foto més:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada