Ja som a casa

Després de les vacancetes a París, ja tornem a ser a casa, tot i que no a la normalitat, ja que l'Esteve segueix malaltó... 15 dies de baixa! No em puc ni imaginar com estarà quan en faci 5 que està tancat a casa, encara menys 15... crec que canviarà els mobles de lloc unes 10 vegades, farà uns 25 posts al blog, veurà totes les pelis que tenim en DVD unes tres vegades cada una (s'accepten préstecs...!) i menjarà uns 500 iogurts i uns 800 bombons, podent ascendir el nombre de bombons sense límit fins a tots aquells que li siguin portats fins a casa.
Però a part d'això, les vacances han anat bé. L'Aleix i la Morgane ens han cuidat moltíssim (milions de gràcies una altra vegada!!) i hem vist París (almenys les icones més típiques) a ritme de corre corre que puja la febre. El cap d'any el vam passar a l'avió. Els hostessos (com es diu una hostessa en masculí?) van fer les típiques bromes (l'únic vol de la vostra vida que durarà un any... tranquils que el pilot brindarà amb aigua...) i ens van repartir cava i raïm. A falta de campanades, el capità (em fa una gràcia això de que al pilot li diguin capità...!) va comptar fins a 12 (era alemany, i pel ritme al que va comptar, es nota que en la seva vida s'ha fotut els 12 raïms... :-S). Fins i tot va sortir de la cabina i va dir "felis anio", que dius, vols estar per la feina?
L'aventura de la nit va ser trobar un taxi a la 1 al Prat, on no hi havia cap més vol que el nostre, era una sensació raríssima veure l'aeroport totalment buit i aturat. No deixa de ser estrany que una tonteria com canviar d'any paralitzi totalment el país...
I això va ser el que va donar de sí el viatge de tornada. Ben aviat penjarem les fotos i alguna explicació del que vam der a més de dormir i prendre la temperatura a l'Esteve (que no és gaire cosa).