I ara el Psc-PsoE Amenaces??

Una demostració més que tot son de la mateixa corda. Ahir el PSC-PSOE amenaçaven a ERC. Que si no s’afegeix el acord del estatut signat per ells i CIU haurien d’abandonar el Govern de la Generalitat. Semblar que el PSC-PSOE s’ha unit a la estratègia del PP de la por i la mentida. S’han unit a l’estratègia dels militars amb intencions antidemocràtiques. Poder els dirigents del PSOE i del PSC amb intencions colpistes també haurien de tenir en compte l’article de Iu Forn.
Enganyen a la ciutadania, tant CIU com PSC-PSOE per que en cap moment el pacte del Tinell (Cal recordar el Psc qui els va portar al govern de la generalitat) s’incompleix, no diu en cap moment que el pacte es aprovar l’estatut, si no treballar per fer-ho realitat. ERC no esta incomplint el pacte. Els que si que estan incomplint l’acord del parlament de Catalunya son el Psc-PsoE, CIU,ICV-EUIA que han decidit que tot el que es va acordar a Catalunya es paper mullat, s’ha rigut en els nostres nassos. Com podem parlar de més autogovern i desprès no defensar els acords aprovats per majoria en el nostre parlament. A qui intentant enganyar?? I ara encara tenen la barra d’amenaçar o de dir el que ha de fer un altre partit polític. L’amenaça i la por son les eines del feixisme. De tots els feixismes!

Tot això fa que aquells que havíem perdut la confiança amb unes sigles ara tornem a estar motivats per seguir endavant, sabem que no es la nostre lluita el 100% però es la que ens pot fer avançar una mica en el llarg camí...

Montserrat magic... (Sort de la muntanya...)

Escalar a Montserrat es impressionant. Montserrat es única pel tipus de formació rocosa (si és pot dir així) que la forma, això fa que l’escalda sigui també única, la fa màgica... Diumenge passat, tornàvem a escalar a Montserrat amb els nostres grans amics Anna i Benet. Així tots quatre ben anar a descobrí un nou indret a la vessant sud de la muntanya. Un indret que en el mon de l’escalda es diu “secretisimo” ja que la persona que ha fet les vies (72) no ho vol donar a conèixer, no ho vol fer públic, però les ressenyes d’aquest indret corren per xarxa. (les ressenyes es poden trobar dins del sector del vermell, son les parets amb el nom de: Desdentegada)
Molt de fred i molt bones vies, hem escalat poc, però l’esforç s’ha valgut un bon entrepà de truita francesa amb formatge al Bar Anna de Bruc.

La vall de la Cova de l’Arcada.


L’Anna i el Benet escalant vies de 5+


L’Eva intentant un 5+


jo, pujant de primer un 5+


L’Eva amb el seu sonriure.


Dissabte ensenyava una foto de la cara que forma una roca a Mala dona, a Montserrat cada agulla te un nom i aquesta es el Lloro en mig de la boira, una de les agulles mes impressionants i curioses.

Que no ens prenguin el pel! I resposta al Xavi.

La posició d’ERC m’ha sorprès agradablement. Tot s’ha de dir que sent militant estava molt pendent de la decisió que es prenia respecte el nou estatut per decidir el meu futur dins del partit. Jo soc del parer que ERC s’ha empassat massa en aquesta última etapa i que amb l’Estatut no podia passar un altre cop el mateix.
Ja sé que molts i moltes em direu que igualment son polítics i que estan per les cadires o que segur que hi ha alguna cosa darrera. Jo també em considero polític i crec que amb la posició que ERC ha tingut, demostra que també hi ha altres maneres de fer política i no baixar-se els pantalons i les faldilles sistemàticament, i que hi ha cops que pesa més la coherència que l’egoisme. Avui estic content i en certa manera m’ha tornat la confiança en uns polítics que últimament no acaba d’entendre.
El que està clar és que s’ha tornat a posar sobre la taula qui és qui en aquest país. En aquesta nació que no es pot dir nació. S’ha demostrat que PSC segueix sent una sucursal del PSOE i que ICV-EUiA segueix sent un gran alumna del PSC sense caràcter propi (l’eco dels socialistes). S’ha demostrat que CIU segueix la mateixa direcció i estratègia de Pujol-Duran de pactar i vendre a tot preu fum, les il·lusions dels seus votants i d’enganyar a la ciutadania dient que avui volem la galàxia i demà que ens conformem amb el que ells han pidolat. No ho entenc, companys i companyes no ho entenc que algú pugui vendre el País d’aquesta manera, com es pixen a sobre i hem de tancar la boca!

Ahir el Xavi ens deixava deures per avui, en el post d’ahir:

Quin seria l’escenari social i polític a Catalunya i a l’estat espanyol si tots els partit es plantessin amb el tema de l’estatut?

Fer política ficció és arriscat i els escenaris sortints d’aquesta situació son difícils de preveure i varis.
Primer de tot seria poc imaginable que el PSC decidís plantar-se davant dels seus socis del PSOE, poder sí que podríem tenir aquest escenari amb el PP al govern de l’estat, però amb el PSOE és molt difícil. Així i tot amb el PSOE a Madrid i amb el PSC fent de PSC, la situació política que esdevindria un “No” unitari des de Catalunya, que crec que seria la més coherent ara mateix degut a que estarien defensat un acord votat per majoria al parlament de Catalunya, seria que la societat Catalana tindria més cohesió i en certa mesura augmentaria la credibilitat dels polítics i reforçaria les institucions catalanes i el sistema democràtic. Per una altra banda, entres els ciutadans de peu, les visions contradictories estarien més enfrontades dins de la societat, però no crec pas que arribés a una divisió social que fos tangible. Es reforçaria la visió de poble que no és entès per l’estat espanyol i crec que augmentaríem els independentistes. A nivell polític hauria d’esdevenir-se un govern d’unitat. Que hauria de portar l’estatut a referèndum com a eina de pressió davant del govern espanyol i per la visualització del problema català a la resta del món. El joc internacional es molt important i molts cops s’oblida, i sense reconeixement internacional mai serem nació.
A l’estat espanyol segur que el PSOE retallaria distàncies per la dreta al PP, però la situació al congrés de diputats seria insostenible i arribaríem a tenir eleccions anticipades, on desgraciadament crec que el PP guanyaria per majoria absoluta. I això portaria a un clima de més confrontació amb l’estat espanyol amb les conseqüències polítiques que això aportaria, mitjans de comunicació, poder mediàtics, poder ocults, exèrcit... A nivell social sí que augmentaria la crispació a les espanyes amb els catalans/es.

Però reperteixo, hi ha mil escenaris possibles, però que siguin reals es el que ara està succeint i en certa manera jo em sento traït per una gran part de la classe dirigent d’aquest país. Pels mateixos que van vendre les terres de l’Ebre, pels mateixos que han venut els catalans per 4 centims als seus amics de Madrid.

Perdre el fil

No us ha passat mai que a vegades perds el fil? Estàs pendent d'una cosa i de sobte... zas! ja no saps de què parlen.
A mi darrerament em passa que perdo el fil.
Per no sobar el tema de l'estatut hi passo de puntetes: uns diuen una cosa i uns altres una altra, i la qüestió és repetir-ho suficients vegades "for the truth to sink in", com deia aquell. Sembla que el més important és que la gent es formi una opinió abans de que tingui temps (o ganes) de llegir-se'l. Crec que la tàctica del cansament ha resultat més que mai en aquest cas. Reconeguem-ho: l'estatut embafa.
Sobre el tema dels papers de Salamanca: una immobilització que no entenc per un recurs que només és una pataleta d'impotència, com pot ser que portin una setmana pensant què fer...? mentrestant la comissió de la dignitat convoca igualment la festa, i el periódico regala els documents el diumenge (les 5o0 caixes?!?!?). També he perdut una mica el fil, francament.
Sobre les eleccions a Palestina no és que m'hagi perdut: simplement em sembla tot massa complex per analitzar-ho des de la distància. No sé si l'Aina finalment s'ha atansat cap allà, en aquest cas espero que ens pugui explicar la seva visió.
Però quan definitivamen em sembla que ja no entenc res és quan em quedo pensant en alguna d'aquestes coses de rabiosa actualitat i quan intento tornar a seguir la notícia... zas! ja tornen a parlar de futbol.

A que juguem?

Poc a poc es treu el entrellat del que podia ser el text del nou estatut, el que CIU a pactat amb el PSOE i el PSOE vol porta a “missa”. No podrem valorar diminutivament el text fins que no estigui complert, però no es això, companys no es això...Jo no paro de ferma la mateixa pregunta: si teníem un text aprovat per 90% dels representants polítics, perquè hem negociat a la rebaixa?. Però no tenim els PSOE pillat a Madrid? Es que els nostres polítics no s’ha donen que això que estan fent es enganyar els ciutadans?

El que quedar clar es la proposta pactada, ens deixar a la voluntat del govern de torn a Madrid, ens deixar en las mans del color polític i de la correlació de forces que governi a l’estat espanyol. Però no som conscients que si no tenim totes les competències encara transferides del Estatut del 1979 podrem garantir les inversions de l’estat i les noves competències el dia que a Madrid canviïn de blau central a blau fosc...
A que joc jugant els nostres polítics? Si donem suport aquest estatut estarem traint la voluntat del parlament de Catalunya. No podem possessionar-nos depenen dels vots que podem aconseguir. D’un Puta vagada cal que deixin d’enganyar.
Hi ha qui demanava el concert econòmic com si estigues posseït i ara a signat un augment de recaptació, com si estigues pactant per donar suport a un govern espanyol. Hi ha qui a deixat tota negociació en mans de la direcció de Madrid i desprès diuen que son un partit independent i que les decisions es prenen des d’aquí i no han estat capaços de defensar ni una coma del que aquí s’ha aprovat, no han estat capaços de demostra cap desacord amb la propostes que s’allunyen de la proposta sorgida des del Parlament. També hi ha qui passa de puntetes aixecant la ma, intentar dir alguna cosa, però callant ràpidament, fent de bon alumna amb camisa verda que perd color per tots els cantons. Hi ha qui sembla que poder es quadre i es coherent, que retroba el rub, esperem que no sigui només per un grapat de vots i sigui per que son coherents.

No ens deixem enganyar, si no avancem a alta velocitat, més val seguir corrent i espera propers trens, que pujar-se en el primer que passi, sense bitllet i a la voluntat del revisor de torn...

Hora de la veritat.

Avui sembla que el país s’ha venut a la rauxa i la festa, sembla que estem a les portes de tenir un nou estatut. Jo estic preocupat, si, pot semblar estrany quan la majoria de la ciutadania deu estar pensant: “quina sort que això de l’estatut ja s’acaba i a veurà si començaran a treballar”. Un gran error dels polítics a estat no saber explicar o no voler explicar les raons del nou estatut i la seva importància social i econòmica per la nostra NACIÓ.
Jo estic preocupat, davant d’aquest moment històricament tant important. Estic preocupat com a Independentista, com a ciutadà que desitja construir un nació plena, lliure i justa per tothom els que la conformem, els que acaben d’arribar i els que ja i erren des de fa temps, els que penses d’una manera i els que pensen de l’altre... Però som a les portes d’assistir a un esdeveniment, que malauradament la política catalana sembla abocada, som a les portes de tornar a vendre el país i d’hipotecar un futur més lliure i just per la ciutadania, per la prosperitat de les persones.
Jo no poc acceptar l’actual proposta que sembla que sigui la gran solució, no poder deixar de ser ambiciosos i tornar a amagar el cap sota l’ala i dir que això es el millor que es podia haver aconseguit, que més no podia ser, que ara o mai... perquè tenim un classe política tant covard, tan avergonyida?
Jo poc acceptar un estatut que no es l’estatut de la llibertat i la justícia social,
que no ens dur a ser un estat, això podem renunciar ara, els independentistes no som un majoria i hem de ser realistes. Però si que hi ha una majoria que va apostar a les ultimes eleccions per una majoria nacionalista, per un avanç substancial en el reconeixement de Catalunya i en la construcció d’un societat més justa. I això desgraciadament, no ho podem construir sense els diners i si Catalunya no te un agencia pròpia (que es digui com es digui) però que recollir tots els impostos i sigui el govern de Catalunya qui paga en concepte de serveis a l’estat espanyol, Catalunya haurà de seguir pidolant com ho fet sempre. Sense diners podrem assumir totes les competències tan ambicioses que aquest estatut ens donar? Podrem fer uns aeroports i ports com deu mana? Podem tenir el tren d’alta velocitat? disminuir el deute i millora la qualitat de la sanitat?... Ara per ara tampoc tindrem una relació bilateral amb l’estat, seguim sent un autonomia més, “el cafe para todos” segueix. Els drets històrics no s’igualaran els drets forals... i podria fer una llarga llista de diferencies amb el projecte aprovat per el parlament.
El que ara ens proposen es més similar els pactes que CIU va fer en el seu moment per fer presidents el PSOE i el PP que no un nou estatut per Catalunya que impulsi la Catalunya a nivell de benestar, a nivell social i econòmic.
El senyor Ibara ja ha dit que els que han perdut en aquesta negociació son els nacionalistes. I clar ara els polítics catalans ens donaran gat per llebre...

Decebut, desanimat... així no anem enlloc...

Espero que algú, encara li quedi prou dignitat i sàpiga dir que NO, que sigui prou valent i compromès amb molt i moltes, que en el seu dir vam votar uns sigles, un ideà de Catalunya. Això no es cap estació del llarg viatge, no es cap avanç, es fum... no es cap pas real per construir un Catalunya, si us plau no en vengui cap moto més i avancem decididament per demostra a la societat que es el que desitgem des de la coherència ideològica, des del independentisme d’esquerres!

Avui a La Vanguardia

Ens retrobem amb les parets...

Avui he anat a escalar. L’Eva tenia CAP i no ha pogut venir, encara que ja hem escalat per ella. Així que desprès que el Raül es quedes adormit i ens deixes tirats el Cèsar, el Ruben, l’Antonio i l’Alba, que s’apunta el final, hem anat cap a Mala Dona, un Bonic lloc passat el poble del Garraf. Un Zona d’escalada que esta sobre el sostre d’un dels túnels de les vies del tren que uneixen Barcelona amb Vilanova. La zona es molt bonica encara que les vies picant Bastant i s’ha d’estar molt fort. Feia molt que no trepava i ara estic força cansat, també per que cap a les 8 del mati he sortit a corre un mica avanç d’anar a trepar amb els amics. Poc a poc vaig recuperant el ritme normal!
Aquí un petit reportatge gràfic:

Les parets de Mala dona!

“la muntanya que brama” Si us fixeu molt, podeu veurà una cara dibuixada a la roca, es una gran pedra que sobresurt de la paret i te la forma d’un cap. Poder d’aquesta manera la muntanya ens fa un crit d’alerta per que la conservem i l’estimem...

Jo barallar-me amb un via que surt desplomada i molt dura, poc desprès d’aquesta foto m’he penjat de la corda...

Desprès d’haver descansat he seguit paret amunt! Via molt maca!

Aquí tota la colla que hem anat escalar: (d’esquerra a dreta) Jo, l’Antonio assegurant, el Ruben, l’Alba i el Cèsar trepant!

El Ruben fent “Bulder” (escalar sense corda prop del terre)

El mar....

Aquí es veuen totes les parets. El sostre de les vies del tren esta cobert amb grava que es per on caminem.

Sempre ens quedarà París

Em queden per posar les fotos del dia 5 a París, que de fet va ser el darrer dia de l'any.
El dia 4 no vam fer res: l'Esteve tenia molta febre i per un dia vam fer bondat i ens vam quedar a casa amb l'Aleix veient pelis i llegint còmics. Aquí una mostra del dibuixant de còmics que li agrada tant a la Morgane: Marcel Gotlib. Em va agradar tant que la Morgane me'n va regalar un llibre!! I una foto dels nostres amiguets a casa seva: Al, Morgane, somrieu! Click!
Aquesta la poso perquè si no no surto en cap: l'Eva al Sagrat Cor

Una gàrgola del Sagrat Cor...
Això és una vista des del capdamunt de l'arc de triomf...I després la clàssica foto dels Champs Élysees, des de l'Arc mirant cap a la Plaça de la Concòrdia, que al revés ja surt a totes les connexions del TN.
L'avinguda estava plena de policia, suposo que per ser el darrer dia de l'any... i a vessar de gent i cotxes! Cap a les cinc de la tarda ens vam cansar de voltar (haviem atravessat mig Paris caminant!) i vam tornar cap a casa l'Aleix i la Morgane a fer la maleta i recollir-ho tot. El nostre avió va sortir a les 11 de la nuit, i vam menjar el raïm sobrevolant Ginebra (una mica de volta?), però aquesta història ja la vaig explicar...
Així acabo aquesta sèrie de posts sobre la bonica ciutat de l'amour, ara per ara per nosaltres és més aviat la ciutat de la febre.

Recuperem la memòria historia.

Avui ha començat el procés de recuperació de la memòria dels vençuts de la guerra civil a Catalunya. Avui recuperem part del passat que per les armes ens van expoliar. Avui ha tremolat la espanya unida i molts dels poder fàctics s’ha posat molt nerviosos per un fet que en qualsevol democràcia seria de plena normalitat i que no s’hauria d’haver esperat 23 anys de la mort del dictador.
Però avui es un dia important, per la recuperació de part de la memòria de molta gent que va lluitar contra el feixisme, per recupera la memòria d’aquells que va deixar al vida defensat la llibertat i la justícia.
Esta clar que encara queden molts papers a Salamanca que encara han de retornar els seus legítims amos, però avui s’ha començat a veurà la llum a un procés que ha durat massa i que no es pot entendre com s’ha arribat fins el dia d’avui.
Tot això succeeix amb el clima actual de confrontació el quan els poder fàctics volen dur la negociació del estatut, i en certa manera estan aconseguint. Ahir tornava a ser noticia que un altre militar alçava la veu contra l’estatut i clamava per la unitat d’espanya i pel paper que hauria de jugar l’exercit en cas d’aventures. Han començat a fer soroll amb les armes per intimidar a la població, a la societat civil, volen crear terror i això s’han diu terrorisme. Si!, terrorisme d’estat ja que des de la mateixes eines de l’estat espanyol es vol crear la por. I si ilegalitzem el govern d’espanya per terrorisme??
Però el problema no es només a fora, si no que la classe política catalana també hauria de reflexionar sobre el paper que esta fent amb tot el tema i dic tots i totes: Transformistes, Conformistes, desorientats, empanats...

Aquest dies hi ha molt per escriure!!

Batasuna aurrera!

Poder desprès d’aquest “post” ens tancaran el nostre bloc per mostra la meva solidaritat amb Batasuna.
Un altre cop el poder ens deixar molt clar que aquesta democràcia es un gran engany. Que la democràcia en comptes de ser una eina per la participació per igual de tots i totes a la política, es un eina pel que estan perpetuats el govern per manipular la participació de la ciutadania, per manipular la igualtat de tota la ciutadania i pobles a decidir el seu futur polític. Un mostra d’això que dic, es la llei de partits, no feta per millora la democràcia si no feta per silencia un part important de la població d’Euskadi i qui saps si d’algun altre punt més del territori d’aquest estat fictici anomenant espanya.
Ara desprès de dos anys de ilegalització de Batasuna els tribunals ampliant dos anys més la ilegalització per impedir que celebrin la seva assemblea nacional aquest proper cap de setmana.
El graciós del tot el tema, es que Batasuna ha organitzat més de 200 assemblea per el territori d’Euskadi sense impediments legals, una demostració que només quan convé, només quan donar vots, nomes quan les noticies son mediatiques, o si l’oposició es fot nerviosa, s’utilitza la justícia i les lleis contra l’idees polítiques que es mostren dissidents del sistema polític i territorial.
Queda demostrat un altre cop, qui es qui no te voluntat política de solucionar el conflicte, queda clar que l’estat espanyol i la seva maquinaria repressiva i feixista no pensen avançar en un veritable procés de Pau. Si s’aposta per la repressió es molt difícil que s’avanci i s’està legitimant l’altre part del conflicte.

Cantabile

Cantabile és el nom del cor de noies en el que canto des de l'octubre passat. Mireu que guapes!! (Xavi, has vist que seguiexo fent aquella cara de preocupació quan canto?? Tenies raó!!)
Doncs com que als anteriors concerts us vaig avisar amb tant poc temps... Apunteu!

Dissabte 28 de gener 2006
Parròquia de Sant Ramon de Peñafort
Rambla de Catalunya, 115
BARCELONA
A les 21.30h.

Diumenge 29 de gener de 2006
Cripta de la Sagrada Família
Provença, 450
BARCELONA
A les 21.30h.

I el que hi sentiríeu si us animéssiu a venir...

Cantique de Jean Racine (Gabriel Fauré)
Cançó de patinar (Text: Miquel Desclot, Mús: Josep Vila)
Aquesta remor que se sent (Text: Miquel Martí i Pol, Mús: Pau Jorquera)
Canción de cuna (Text: Gabriela Mistral, Mús: Fernando Marina)
En Pere Gallerí (Popular catalana,Harm: Xavier Sans)
Dones (Suite de temes populars catalans, Mús: Antonio Velasco)
La filadora (Nadala catalana, Harm: Oriol Hernández)
El tamborilero (Nadala castellana ,Harm: Ma. Isabel Pelay)
Jingle Bell Swing (Nadala anglesa, Harm: David J. Elliot)
Hymn to Freedom (Harriette Hamilton, Harm: Seppo Hovi)

En fi, m'encantaria que féssiu cap! Aquest repertori l'hem treballat molt i a mi m'agrada força. Bueno, reconec que hi ha un parell de cançons que no en tinc ni idea perquè són cançons que el cor havia treballat en altres anys i només les hem repassat, però no diré quines són les que no em sé.

París, dia 3

Bueno, realment el dia 3 (que era 29...) no va ser massa emocionant. Degut a la febre de l'esteve vam decidir passar el dia tancats, tancats al Louvre.el Louvre és un puestu molt gran amb coses molt antigues. A mi em va semblar realment més això que no pas un museu. Em va semblar que s'hi dóna més importància a la quantitat que al què o el com. Ara és quan tindré 500 comentaris al post quantificant la meva incultura, però què voleu, veure 50 sarcòfags (o 200 busts romans, o 150 pots grecs) un al costat de l'altre sense cap explicació... (bueno, en molts busts posava "Inconnu").
Sí que hi va haver una part que em va encantar, que era la de pintura de gran format, aquells quadres que si te'ls volguéssis posar a casa hauries de tirar tots els envans i posar-los estirats a terra.
I com que ja vaig dir que en el fons nosaltres també sucumbíem al poder d'atracció de les icones, vam anar a fer cops de colze i empentes per veure la Gioconda. Que deu ser molt xula, però la incomoditat del moment no em va permetre de gaudir-ne massa. El que em va deixar acollonida és la indiferència que mostrava el públic per la resta d'obres de la sala de pintura italiana comparada amb el furor que provocava el petit retrat.
Quan l'Esteve ja no va poder més (sobre els 39'5ºC), vam tornar cap a casa l'Aleix i la Morgane. Pel camí vam fer alguna foto més:

Llibertat d'expresió??

Fins quan haurem de seguir aguantant aquesta gent? Però no s’ha adonen que si segueixen pixant tant fora de lloc no hi qui el final es cregui tot aquest teatre?
La historia d’ara es que aquesta frase d’un article a l’Avui a despertat més d’un:
"recuerden que la ordenanza de civismo de Barcelona prohíbe la práctica de la prostitución en según qué supuestos. Por tanto, mejor que vengan sin sus madres"
Aquesta frase es refereix els general amb intencions colpistes i escrit per un periodista que satiritza amb els seus articles situacions actuals de la política. Pêrò el cap de l’estat major del exercit espanyol demana accions contra el diari Avui! Per l'article del periodista Iu Forn publicat amb el títol: Manual del bon colpista i que la COPE va difondre per les seves ones. Això va comportar que caps de l’exèrcit demanessin el cap de l’estat major, demanes a Jose Bono (aquell tan amic dels catalans i catalanes) que demanes a la fiscalia general de l’estat que emprengués accions contra el diari avui per publicar l'article.

Desprès de llegir l’article, animo a tothom a fer-ho que per mi molt i molt bo, t’adones que encara hi ha gent que viu en la foscor, en aquell gris del Nodo, en aquell país on no hi havia llibertat d’expressió. Jo no el vaig viure però aquesta gent l’enyora i segur que voldrien tornar a reviure aquells moments. Clar, com no, la COPE ha atiat aquest foc, el curiós del tema es que ells per defensar-se per les critiques els seus atacs, insults.... s’emparen en la llibertat d’expressió.
El mon el reves, com sempre des de els més ranci espanyolisme i feixisme es contraataca per intentar deixar com els culpables de la pel•lícula els Catalans, m’entres ells intentaran amagar els seus colpistes...
Però de veritat algú se sent agust amb aquest companys de viatge?? Jo no soc d’aquest mon, aquest gran circ fan més riure els personatges de veritat que els humoristes, imitadors...

Però m’entres tot segueix igual... com pot ser?

París, dia 2

El segon dia per París, seguia nevant. Vam anar al Parc de la Villette, que és on hi ha el museu de la ciència, i també el de la música. El parc que hi ha al voltant dels museus, diguéssim, és bastant xulu, tot i que moltes parts estaven en obres i ens les haviem d'imaginar. Aquí un detall divertit, una bicicleta gegant mig enterrada. Es veu la roda, el seient i el manillar. Ho trobeu?


Aquesta és una part en la que em vaig divertir molt. Aquesta mena de plat estava lleugerament inclinat, i podia girar. De manera que hom hi pujava per la part més baixa i no passava res, però a mida que intentaves pujar, el plat començava a girar i perdies l'equilibri. El xou va durar fins que em vaig marejar. Té molt poc fregament i costa molt aturar-lo per baixar, i més si l'Esteve el va empenyent...
Ja al costat de l'edifici del Museu hi ha el Geode, que és aquesta bola enorme. Si ampliessiu molt la imatge veurieu unes figuretes reflectides en un dels triangles que som nosaltres.
A la tarda vam anar al Museu d'arts i oficis, que és com si fos un museu de les antiguitats de la ciència. És molt interessant, us ho recomano molt si aneu per allà. Les fotos de les coses "embemàtiques" han quedat mogudes, però aquesta bici em va agradar molt. Mans lliures! Nosaltres anem d'alternatius, però en el fons res de res. La icona va poder amb nosaltres i vam anar fins a la Tour Eiffel. Hi volíem pujar, però calia fer 1 hora de cua, i tant tant no ens cridava la icona. Aquí un dels meus contra-picats tan criticats per l'Esteve.
Al vespre vam sopar un puré de patates amb formatge que es deia algo com Aligot que va fer la Morgane... boníssim! L'Esteve no se'n deu recordar perquè estava a 39'5 de febre i delirava una mica. Jajajaja! (Ara riem però aquell dia no ens feia gens de gràcia... )

Boadella, militars, COPE.... que volen aquesta gent??

Avui m’he quedat sorprès per unes declaracions del senyor Boadella (si es pot dir senyor) Aquest paio va i diu que aquest que han aprovat l’estatut no representant el poble de Catalunya, que la majoria de catalans pensen com ell i que aquells que no han anat a votar tots i totes estan contra l’estatut o pensen que es una ximpleria... si us plau no insulti d’intel•ligència de una gran part dels ciutadans de Catalunya.
2.841.366 ciutadans van donar el vot a favor d’algun dels 4 partits que han aprovat l’estatut, nomes 383.499 van votar a la força política que s’ha oposat a l’estatut. De la ciutadania amb dret a vot 5.307.837 van anar a votar 3.319.276 (62,51%) amb una abstenció de 1.988.561 (37.46%).
Senyor Boadella:
Vostè assegura que 1.988.561 estan amb vostè??? Que en un estat “democràtic” els seus politics triats per eleccions democràtiques, no son els legitims representants de la ciutadania?. Si no te cap opció política per votar no tregui legitimitat el sistema, te les eines per presentar-se i mullar-se. Clar sempre es més fàcil criticar i fer manifestos.... que d’un altre banda, es totalment legítim amb democràcia! Ens agradi o no el parlament es escollit per la majoria dels ciutadans. Per un altre banda, m’he esta dient que entre els 1.988.561 no hi ha anarquistes, gent que fa abstenció política amb compromís, independentistes, insubmisos del sistema democràtic? i esta clar que també hi ha gent d’extrema dreta. i segur que el percentatge més gran d’abstencionisme son ciutadans i ciutadanes que la política, governi qui governi, no els importa, però segur que entre aquest hi ha molts i moltes que quan escolten paraules com la seves, de la COPE, dels militars, de la caverna espanyola i catalana amb total menyspreu per el poble de catalunya, s’emprenya i diuen que ja ni ha prou!
Els dictadors, els neofeixistes, son aquells que sempre diuen que el poble no es prou intel•ligent, que no sap el que vol i que ell saben molt be el que desitja la gent....
Almenys jo soc conscient que els independentistes de l’esquerra revolucionaria som una minoria, que treballem des de la critica i la construcció per poder algun dia canviar tot això. Sense apoderar-nos d’aquelles que s’abstenen o no participen de la vida política i social del país, que estan en el seu dret. No parli per ells si us plau.

Es impressionat com “intel•lectuals, politics, militars, periodistes...” quan no poden imposar les seves tesis, sempre menyspreen el ciutadans i ciutadanes i el sistema democràtic quan els convé. si tot funciona be els penjan les medalles i son els grans defensor d'aquest teatre. Jo no crec amb aquesta democràcia, ni amb aixo que li diuen espanya, però no faig demagògia com si els independentistes fóssim els creadors del món i tinguesim la rao...

Adéu Espanya, adéu Boadella, Adéu feixisme!
Que ens dexin en PAU!

Totes les dades de les ultimes eleccions nacionals de Catalunya.

Ja tinc l'alta!

Ep, avui visita al metge i tot molt bé, fins i tot ja tinc l’alta per anar a la feina... feia temps que no tenia aquestes ganes d’anar a la feina. Encara que fins el 21 de gener no podré començar a entrenar ni anar al monte a passar fred... haure de fer bondat! Aquest dies per això he estat a casa descansant i ja m’han anat be per recarregar piles i abaixar el ritme. Sort que l’Eva m’ha cuidat moltíssim!
Així que amb el país i el món potes enlaire, torno a la monotonia diària del la feina i la lluita, que això de fer l’ós davant del televisor ja em tenia molt i molt avorrit!

Les fotos de París: dia 1

Una petita mostra del primer dia de passeig per París: nevava, i ens vam ben abrigar i vam anar a passejar. Vam dinar amb l'Aleix i vam passejar amb ell pels llocs que ens va recomanar la Morgane.Aqui una vista de Notre Damme amb la neu caient. Hi vam entrar, i em va semblar molt impressionant. Els vitralls eren molt bonics però les fotos han sortit mogudes. L'alçada de les naus era increïble.

I el Panteó, molt a prop de la facultat de l'Aleix... no hi vam entrar, però l'edifici és imponent.
Això són els Jardins de Luxemburg cap a la tarda, també coberts per la neu, estaven preciosos.
I més jardins de Luxemburg.

Però que diuen aquest Romans???

Impressionants les declaracions del membre d’exèrcit que ahir va dir que si l’estatut s’aprovava com havia sortit del parlament hauríem de recórrer el article 8 de la constitució on diu que l’exèrcit garantirà la unitat d’Espanya. Es impressionat que després de tot el que s’ha viscut encara hi hagi fantasmes del passat ocupant càrrecs militars, es impressionant que es torni a fer servir el soroll de fons de les armes per introduir por a la ciutadania. Realment algú es creu que vivim en una democràcia? Realment algú aquestes alçades es pot creure que allò que anomenen transició es va fer be? Realment algú es pot creure que vivim en un estat real? i com ens volen fer entendre que tenim un exèrcit modern, que treballa per la pau, que contribueix a la societat.... i després tenen uns comandaments que semblant haver sortit de la caverna?
La gran sorpresa, el PP es l’únic partit que no ha dit res (fins ara) sobre el tema. Clar que en un situació com l’actual ja es veu de quin peu calcen cada un.
Ara tocar no abaixar el cap i mira més enllà, supera por i que no ens tremolin les cames i alcem els puny siguem valents...
Aquest estatut no ens donarà la lluna, esta clar, però poder començar a obrir la porta cap nous horitzons que ens porta aires de llibertat.
El que si esta clar que esta “locos” aquest romans!

Dia de reis...

Aixo del dia dels reis mags es una mica bogeria, ara que tenim 3 nebots, es encara més complicat, buscar regals per les germanes, els nebots.... Avui a casa de la meva mare era un espectacle. Mil regals, fotos amb tots els nebots...
Ara a casa de la mare per dinar i seguir en quarentena durants uns dies més per curar la meva neumonia, el dia 10 poder em donaran l'alta.
Doncs res espero que tots i totes hagueu tingut molts regals dels 3 reis de l'orient. Que hagues passat si en aquell moment no hagues existit la monarquia? ara vindrien els 3 caps d'estat de l'orient? i quin regal haurien portat al nen jesus?
Apa a menjar el tortell i que no us toqui la fava com a mi!!

Des de casa...

Bones gent... això de seguir malats es una .... Fins i tot es pot pensar que és divertit quedar-se a casa... però es molt avorti si tothom treballa, la tele no fa res de bo, Internet no funciona fins les 18h... i això que nomes porto 1 dia a casa... tampoc poc entrenar!! Jo que ja havia planejat començar la temporada de curses, tenia tot l’entrenament equilibrat amb les dates de les curses per aquest nou any... i res a espera recuperar-me i fer bondat!
Aquí penjo un parell de fotos. Ja que la connexió de casa no en permet pujar moltes més L’Eva es l’encarregada de penjar-vos una galeria de fotos del viatge!

Us seguiré informant des del meu despatx central de l’estat de la qüestió i com no del món!

Ja som a casa

Després de les vacancetes a París, ja tornem a ser a casa, tot i que no a la normalitat, ja que l'Esteve segueix malaltó... 15 dies de baixa! No em puc ni imaginar com estarà quan en faci 5 que està tancat a casa, encara menys 15... crec que canviarà els mobles de lloc unes 10 vegades, farà uns 25 posts al blog, veurà totes les pelis que tenim en DVD unes tres vegades cada una (s'accepten préstecs...!) i menjarà uns 500 iogurts i uns 800 bombons, podent ascendir el nombre de bombons sense límit fins a tots aquells que li siguin portats fins a casa.
Però a part d'això, les vacances han anat bé. L'Aleix i la Morgane ens han cuidat moltíssim (milions de gràcies una altra vegada!!) i hem vist París (almenys les icones més típiques) a ritme de corre corre que puja la febre. El cap d'any el vam passar a l'avió. Els hostessos (com es diu una hostessa en masculí?) van fer les típiques bromes (l'únic vol de la vostra vida que durarà un any... tranquils que el pilot brindarà amb aigua...) i ens van repartir cava i raïm. A falta de campanades, el capità (em fa una gràcia això de que al pilot li diguin capità...!) va comptar fins a 12 (era alemany, i pel ritme al que va comptar, es nota que en la seva vida s'ha fotut els 12 raïms... :-S). Fins i tot va sortir de la cabina i va dir "felis anio", que dius, vols estar per la feina?
L'aventura de la nit va ser trobar un taxi a la 1 al Prat, on no hi havia cap més vol que el nostre, era una sensació raríssima veure l'aeroport totalment buit i aturat. No deixa de ser estrany que una tonteria com canviar d'any paralitzi totalment el país...
I això va ser el que va donar de sí el viatge de tornada. Ben aviat penjarem les fotos i alguna explicació del que vam der a més de dormir i prendre la temperatura a l'Esteve (que no és gaire cosa).