Que no ens prenguin el pel! I resposta al Xavi.

La posició d’ERC m’ha sorprès agradablement. Tot s’ha de dir que sent militant estava molt pendent de la decisió que es prenia respecte el nou estatut per decidir el meu futur dins del partit. Jo soc del parer que ERC s’ha empassat massa en aquesta última etapa i que amb l’Estatut no podia passar un altre cop el mateix.
Ja sé que molts i moltes em direu que igualment son polítics i que estan per les cadires o que segur que hi ha alguna cosa darrera. Jo també em considero polític i crec que amb la posició que ERC ha tingut, demostra que també hi ha altres maneres de fer política i no baixar-se els pantalons i les faldilles sistemàticament, i que hi ha cops que pesa més la coherència que l’egoisme. Avui estic content i en certa manera m’ha tornat la confiança en uns polítics que últimament no acaba d’entendre.
El que està clar és que s’ha tornat a posar sobre la taula qui és qui en aquest país. En aquesta nació que no es pot dir nació. S’ha demostrat que PSC segueix sent una sucursal del PSOE i que ICV-EUiA segueix sent un gran alumna del PSC sense caràcter propi (l’eco dels socialistes). S’ha demostrat que CIU segueix la mateixa direcció i estratègia de Pujol-Duran de pactar i vendre a tot preu fum, les il·lusions dels seus votants i d’enganyar a la ciutadania dient que avui volem la galàxia i demà que ens conformem amb el que ells han pidolat. No ho entenc, companys i companyes no ho entenc que algú pugui vendre el País d’aquesta manera, com es pixen a sobre i hem de tancar la boca!

Ahir el Xavi ens deixava deures per avui, en el post d’ahir:

Quin seria l’escenari social i polític a Catalunya i a l’estat espanyol si tots els partit es plantessin amb el tema de l’estatut?

Fer política ficció és arriscat i els escenaris sortints d’aquesta situació son difícils de preveure i varis.
Primer de tot seria poc imaginable que el PSC decidís plantar-se davant dels seus socis del PSOE, poder sí que podríem tenir aquest escenari amb el PP al govern de l’estat, però amb el PSOE és molt difícil. Així i tot amb el PSOE a Madrid i amb el PSC fent de PSC, la situació política que esdevindria un “No” unitari des de Catalunya, que crec que seria la més coherent ara mateix degut a que estarien defensat un acord votat per majoria al parlament de Catalunya, seria que la societat Catalana tindria més cohesió i en certa mesura augmentaria la credibilitat dels polítics i reforçaria les institucions catalanes i el sistema democràtic. Per una altra banda, entres els ciutadans de peu, les visions contradictories estarien més enfrontades dins de la societat, però no crec pas que arribés a una divisió social que fos tangible. Es reforçaria la visió de poble que no és entès per l’estat espanyol i crec que augmentaríem els independentistes. A nivell polític hauria d’esdevenir-se un govern d’unitat. Que hauria de portar l’estatut a referèndum com a eina de pressió davant del govern espanyol i per la visualització del problema català a la resta del món. El joc internacional es molt important i molts cops s’oblida, i sense reconeixement internacional mai serem nació.
A l’estat espanyol segur que el PSOE retallaria distàncies per la dreta al PP, però la situació al congrés de diputats seria insostenible i arribaríem a tenir eleccions anticipades, on desgraciadament crec que el PP guanyaria per majoria absoluta. I això portaria a un clima de més confrontació amb l’estat espanyol amb les conseqüències polítiques que això aportaria, mitjans de comunicació, poder mediàtics, poder ocults, exèrcit... A nivell social sí que augmentaria la crispació a les espanyes amb els catalans/es.

Però reperteixo, hi ha mil escenaris possibles, però que siguin reals es el que ara està succeint i en certa manera jo em sento traït per una gran part de la classe dirigent d’aquest país. Pels mateixos que van vendre les terres de l’Ebre, pels mateixos que han venut els catalans per 4 centims als seus amics de Madrid.